I si la primavera no és sinó allò que volem que sigui?

Si fa uns quants dies es feren presents les primeres merles, també és ara quan el pit-roig torna a fer-se present al bosc.

Sempre arran de terra en branques baixes i espesses en hores de sol escàs: si divendres n’era un de solitari cap al tard fosquejant, ahir al matí n’era una parella jove a punt per a la nidificació primaveral.

Són signes de la primavera, un esclat de tons i de colors que, encara que anual, no és mai igual. En efecte, en la confusió entre el ciclisme de la natura i la repetició dels seus signes hom oblida que la percepció i la sensibilitat són plenament humanes, i les persones, ai las!, poden gaudir, en una nova primavera, d'allò que, en una altra més antiga, els fou impossible de gaudir.

Que els signes que se us van mostrant, siguin en delit d'una primavera ben nova, abans que l'estiu roent i calorós apagui el cant dels pit-roigs:
http://www.scricciolo.com/eurosongs/Erithacus.rubecula.wav