"i si et quedava enyor besa de nou, que la vida és comptada" (Joan Salvat-Papasseit)

"Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister" (1795) és una de les gran obres de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), un clàssic de la literatura alemanya, de valor universal. Al Llibre Segon de la novel•la fa aparició Mignon, una estranya al•lota, filla d’un amor prohibit entre dos germans, maltractada per una companyia de saltimbanquis, acròbates i malabaristes que l’havien segrestat de petita. Sota l’empara de la seva misèria i esquerperia, Mignon guarda perles que només mostra a qui sap encantar el seu cor: llavors balla la misteriosa dansa dels ous (Llibre Segon, Capítol Vuitè) o canta una seductora cançó (Llibre Tercer, Capítol Primer):

Cançó d’Itàlia de Mignon

¿Saps el país dels tarongers en flor?
Entre el fullatge obscur brilla el fruit d’or.
Allí es fa el llorer altiu, la murtra suau
gronxats pel dolç oreig sota el cel blau.
No saps on és?... Allí...
Volguessis, mon amat, anar-hi amb mi.

Saps l’estada? En pilars s’alça el trespol,
cada cambra és bonica com un sol,
les estàtues de marbre em van mirant:
"Què t’han fet _semblen dir-me_ pobre infant!"
No saps quina és?... Allí...
Mon protector, volguessis anâ amb mi.

Saps la serra? Pels cingles emboirats
hi cerquen via els matxos carregats,
en les esberles nien els serpents
i les roques s’estimben pels torrents.
No saps on és?... Allí...
Oh! mon pare! voldria fer camí.

(Traducció de Joan Maragall, 1860-1911, a L'Avenç, núm. 8, agost 1891: Mignon)

Però la "Cançó d'Itàlia" no és ni l'únic poema dels "Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister" de Goethe ni l'únic poema de Mignon, la veritable protagonista femenina de l'obra. Al Llibre Quart, Capítol Onzè, Mignon i l'arpista, sense conèixer cap dels dos _com, d'altra banda, el mateix lector, si no és en segona lectura_ la relació paternofilial que hi ha entre ells, canten a duo aquesta "Cançó de l'enyor", bellament traduïda per Feliu Formosa:

Cançó de l'enyor

Sols qui l'enyor coneix,
sap mon sofrir!
Sola i distanciada
de tot delit,
al firmament esguardo
vers aquell punt.
Qui em coneix i m'estima,
ai, és tan lluny!
Em ve un desmai, em sento
cremar per dins.
Sols qui l'enyor coneix
sap mon sofrir!

Una excel·lent novel·la de difícil aconseguir en català.