Cercador


Llista categories

I quan he pogut ha estat tard

Un relat de: AVERROIS

He mirat tant i no he sabut res del món,
he cantat al cel i la terra,
i no sé què són;
he trobat la vellesa sense pensar.
I ara que em sento jove de nou,
ara que els meus peus es tornen lleugers,
ara que els meus ulls poden trobar
tot el que no vaig veure prou.
Quan el cos ja no fa mal
i el cel és molt més dolç,
quan la terra no és una presó,
i m'entretinc en el cant del rossinyol,
quan tot és bo i no tinc por,
quan puc riure, cantar, parlar sense dol,
ara que tinc tanta sort…
ja no serveix de res; sóc mort.



Comentaris

Afegir comentari
  • no serveix?[Ofensiu]
    gypsy | 08-01-2007 | Valoració: 10

    jo crec que sí que serveix.
    Estic convençuda de que tot el que vivim i com ho fem dona forma al tipus de mort que serem.

    preciós poema, com dius a la introducció, per valorar i viure l'instant que tenim, el present, únic tresor veritable.

    petons de llum!!

    gypsy

  • Ostres![Ofensiu]
    ROSASP | 12-09-2005

    Quina llàstima, li ha anat d'un pèl de trobar les respostes a tantes preguntes.
    Déu ni do si n'és de dur i cert aquest poema, volem comprendre i fer tantes coses que se'ns amunteguen els propòsits i els neguits afilerats dins del cervell, paralitzant la naturalitat de les coses més senzilles que ens deixarien veure amb claredat els colors i les formes amagades.

    M'has deixat pensativa, amb ocellets voleiant al voltant del cap...

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!





Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >