...i marxarem del món

Un relat de: Endevina'm


…i marxarem del món



Aquella qui mira a l’espill…
som la mateixa persona?

De qui són els ulls
que em miren...?
Són els meus?,
o la dels qui em veuen?
Em veig reflectida
en aquella llum que s’apaga?

No és aquella llum
la que tot ho il·lumina
qui reflecteix les nostres mirades,
la de qui amb neguit incrèdul
veu sorgir un nou dubte
de cada resposta,
i vol...
saber què hi ha més enllà.
Sempre.
Dessota veig qui mostra
l’esguard madur...
aquell que reté un tret
significant, sense mots,
en un esdevenir pretèrit de la sang
que uneix visions.

Ambdues cerquen la llum
ambdues són llum...
ambdues caminen pel penya-segat
de la vida que s’escola...
entre mirades que no veuen?

Aquelles són les altres mirades,
aquelles que no senten
aquelles que no es troben
aquelles que busquen
i no creuen...
Aquelles...
no som nosaltres.

Som aquelles que han viscut
tothora unides,
per lligams que cremen incerteses
i mai no han deixat de mirar-se.

Aquelles...
on veig la mateixa
perpètua necessitat de conèixer.
Són aquelles...
les altres mirades,
les que volen contestes,
les que no muden,
malgrat que el temps sigui vel·leïtós.

***


...i marxarem del món
sense la darrera resposta.



Setembre 2021

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Fidel Català | 20-09-2021

    Però potser estem acostumats a llegir-te poemes més curts, i aquest se'm fa llarg. Així i tot m'agrada, eh!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

26 Relats

138 Comentaris

22535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.