...i el Per què?

A vegades, m'assec al llit estirada penso, penso en el passat. El passat que ha influït en la meva vida i en la de moltes altres persones. Penso amb tota la gent que he conegut i en tota la que he deixat o m'han deixat. I em pregunto: Per què?, Per què ells ho han patit? Per què ells ens han abandonat a mig camí?...per què aquells accidents, malalties i errors, no es podien haver esfumat? ... Per què aquella dona, que havia ajudat a tanta gent, que tenia una família i una gent que l'estimava, va estar present en aquell accident. Un accident que a més a més no havia estat culpa seva...Per què? Per què aquell nen de dotze anys amb aquell somriure tan especial, aquella vitalitat, havia patit aquella malaltia tan cruel, una malaltia que faria que perdés dos anys de la seva vida i que finalment li havia portat la mort...
Després arribo a una conclusió, sempre la mateixa: No hi ha un perquè...