diguem prou

Un relat de: lila_laura

L'Ester aquella nit havia sortit amb el Lluc. Havia tingut alguna altre relació, però aquella era la primera vegada que es sentia completament còmoda amb la seva parella. El Lluc li havia dit que sortirien a sopar a un restaurant.
Ella es va vestir es va pintar una mica, no massa(no li agradaven les noies gaire pintades. I menys a la seva edat), i es va seure a esperar. Al cap de cinc minuts van trucar a la porta. Els i va dir als seus pares que tornaria tard, ja els hi havia explicat on anava, amb qui... La seva mare estava planxant i el seu pare mirant la tele amb una birra a la mà. L'Ester odiava que la seva mare treballés i el seu pare estigues veient el futbol. Li semblava una situació molt masclista i injusta.
Va obrir la porta del jardí i allà estava ell. Sobre de la moto i amb un casc a la mà. Es van saludar amb un petó. Ella es va ficar el casc i va muntar a la moto. Van anar fins al centre de la ciutat. Van deixar la moto i van entrar en un japonès. L'Ester mai havia anat a un restaurant Japonès, li va fer molta il·lusió. Van demanar els seus plats i van estar xerrant agafats de la mà. Al sortir van decidir que no anirien a un local. No tenien ganes de trobar-se coneguts. Volien estar tranquils i sols. Estaven mirant les pel·lícules del multi cine, quan van veure una pel·lícula que semblava que podia ser tranquil·la i romàntica. Van entrar a la sala i es van seure a les ultimes files. Al començar la pel·lícula es van adonar que s'havien equivocat de sala. Aquella era una pel·lícula de violència de gènere. El tema era interessant, però cap dels dos va saber del tot de que anava la pel·lícula. Per que els dos van estar pendents dels llavis i la llengua de l'altre. Més o menys cap a la una de la matinada, l'Ester va arribar a casa seva. Estava segura de que aquella havia estat la millor nit de tota la seva vida, però algú va trencar tota la màgia d'aquella nit. I l va convertir en la pitjor nit de la seva vida. Va obrir la porta amb compte de no despertar als seus pares. Quan anava cap a la seva habitació va veure llum al menjador va entrar i es va trobar el seu pare dret. I la mare estirada a terra amb una mica de sang al cap. Ell es va girar de cop al sentir la porta del menjador. Es va espantar. El pare nerviós però intentant que semblés la cosa més normal del món li va dir a l'Ester.
- Ajuda'm a aixecar a la mare que sa relliscat i s'ha donat contra la taula.
Estava farta de que la prenguessin per una nena petita que no sap distingir la realitat. No era la primera vegada que la mare sense saber com sabia fet mal. Ella ja havia intentat parlar-hi però la mare s'havia fet la tonta i havia canviat de tema ràpidament.
La va mirar als ulls. Ella va intentar fer una mena de somriure forçat, però no va poder enganyar a la seva filla. Una mica més amunt del somriure, queia una llàgrima que relliscava per la galta. N'estava farta!
Va mirar al seu pare i li va dir:
- No
- Que vols dir que no? No vols ajudar a la teva mare a aixecar-se?
- No pare, no penso suportar aquesta merda més! Estic farta de que la peguis i desprès ho facis quedar tot com una simple relliscada, ho una cremada... que serà la pròxima vegada? Li caurà la làmpara a sobre? Vinga pare que ja soc grandeta! Deixa de fer el ruc i no ens tornis a ficar ni un dit a sobre!
- Però que t'empatolles?
- La pegues pare! I amb mi també se t'ha escapat més d'una vegada la mà. Desprès vas dient..."mira les coses que li passen a l agent, això és perquè són uns mal educats, uns marginats, uns delinqüents..." dons em sembla que l'únic delinqüent que hi ha aquí ets t....
La mà de l'home li va girar la cara a l'Ester, ella se'l va mirar, es va passar la mà per la cara i va poder veure com li sortia sang del llavi.
Va anar fins on estava la mare i la va aixecar. El pare les estava mirant. L'Ester tot agafant la mare va anar caminat per el passadís, dirigint-se cap a la porta. El pare les aturà.
- A on us penseu que aneu?
- Marxem pare- va dir l'Ester, mentre la mare plorava. Ella havia estat ensenyada de la vella manera "tingui-li el menjar preparat a taula al seu home quan arribi de la feina i feu-li cas, si s'emprenyés vostè rebria i amb raó, recordi, la raó sempre la té ell" però l'Ester no ho pensava tolerar.
- D'aquí no surt ningú! En aquesta casa mano jo i es fa el que jo dic. El que ha passat avui es una cosa normal passa a les millors famílies...
- A les millors famílies?, ja fa dies que això a deixat de ser una família. Precisament des del dia en que li pas posar la mà a sobre a la mare.

L'Ester va dir-li una cosa a la mare i les dos se'n van anar al sofà. Quan el pare va anar un moment al lavabo la mare i l'Ester van agafar el mòbil les carteres i van marxar amb una clau de casa. Aquella nit van dormir a una altre casa. Però la seva vida no va ser gens fàcil, denuncies, fugides, amagatalls, una vida que no havia desitjat ningú. Però abans això que viure sota l'amenaça d'aquell home. Un home que les dos havien estimat, i molt. L'Ester es va trobar amb el Lluc li va explicar tot el que havia passat i li va fer prometre una cosa:
- Diguem que mai ens passarà això.
- T'ho juro- i la va besar




Comentaris

  • Primer comentari...[Ofensiu]
    Gorwilya | 24-03-2005 | Valoració: 9

    T'acabo de descobrir, no havia llegit res teu... M'ha agradat aquest relat. tracta un tema d'actualitat i expressa molt bé un clar exemple de violència doméstica. I per sort en aquest cas hi ha un final feliç... ;)
    Vaig a continuar llegint més relats teus... :P

    Una abraçada i petons!

    Gorwilya

l´Autor

lila_laura

6 Relats

17 Comentaris

7596 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia: