..sola...

TOTS ESTEM SOLS.

Plantejat'ho així.

M'ha agradat molt les paraules per definir la soledad, però al passari t'en adones que primer has de ser egoista i estar be tu, amb tu mateix. Seguidament estaràs bé amb la gent que et rodeja.

Si partim de la base que tots estem sols, és més fàcil.

A cops l'egocentrisme ens fa fer burrades (i pensar-les, constantment). Malgrat tot, és normal sentir-se sol.
Aquest relat és bastant vell, espero que ja no te'n sentis, de sola. Ànims.

Una abraçada de companyonia.

Arbequina.

com tu has dit.. tinc molta gent al meu voltant..!
Mirala, noia, mirala! i somriu perque estan allà, no et deixis portar mai per la tristesa, ni per ningun d'aquests sentiments, el somriure per davant de tot.
Només has d'analitzar les petites coses uqe hi han al teu voltant, i t'adonaras de l'afortunada que ets.
Molts petons!*
Et seguiré llegint!!

benvinguda la club!!!! jejeje tranks tot es supera i ja veuràs com poc a poc en auqest cami k es la vida et trobaràs amb gent k et sabrà escoltar, primer, però, tu saps escoltar?

T'he comprès deseguida, és un sentiment que tots hemtingut en la nostra vida.
Soletat, incomprensió, pensa que quand es tanca una porta s'obre una finestra ( encara que sigui molt petiteta) i si estàs receptiva , trobaràs un rajet de sol (comprensió).
Això si, has d'estar a la guait !.
Un petonet.

Hola lila o laura.
La solitud... quin tema.... suposo que és una de les sensacions més freqüents en la nostra edat, l'adolescència. Et comprenc, pro només voldria fer-te reflexionar sobre quin tipus de solitud sents tu... jo per exemple cerco la meva ànima bessona... és a dir, tinc molt bons amics, un munt de coneguts, una família que m'entén, em comprèn i em recolza... pro malgrat això infinitat de nits em poso a escriure al meu diari sentint-me sol. Voldira tenir aquella persona més pròxima que un amic a la qual li ho pogues explicar, poguéssim experimentar junts, somiar junts, existir junts .... Weno tallo que me n'anava per altres camins, en resum descrius molt intesament una solitud pro no acabo d'entendre el teu context.

Atentament , livingstone

P.S.- El meu correu és gccripoll15@hotmail.com, encantat de haver llegit el teu relat .

Laura!!!!! krinyu meu del meu cor!!! a mi també em passa moltes vegades, em sento sola... i mira que no hauria de tenir motius, però... no ho sé. No et torturis ni et fotis les culpes, a part... útlimament he estat molt a la meva... a la meva parra i.. posats a fer, et convido un dia d'aquests a la meva parra, ja ho saps, la més alta del món follet, i així tenir un altra conversa com el dia del concert Cesk Freixas + Bandais! quins records, eh! com vam riure! (i com ens vam sincerar!!) bé, Laura, continua escribint wapa!!
molts petons i... esperaré un relat teu impacienment (si s'escriu un relat, s'avisa, dona, s'avisa!)

et comento perque no et sentis sola