Cercador
I a les teves platges
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
Perfum de lilàs al teu palau d'oli,
Mato per envair-te i tu
Bades les portes en rendició.
Marco llaços rojos a la teva pell oferta
De fam calcària inacabable,
Solco els mars que de tu m'allunyen
i ales teves platges desembarco.
Comentaris
-
La mar , les onades...[Ofensiu]Vesna | 21-01-2008 | Valoració: 10
Les platges, un lloc ideal per a desembarcar en busca de l'oblit , la tranquilitat, les respostes a les preguntes que la vida ens va proposant dia a dia. Felicitats el teu poema és genial.
-
La vida[Ofensiu]angie | 21-01-2008
Un poema contundent on amb pocs versos ens expliques què és la vida : un mar d'onades que trenquen a la darrera platja.
(interpretació del tot personal, és clar...)
He vingut per tafanejar i per dir-te que el teu poema sobre l'urinari és per "pixar-se" (obviant la Disney, jeje).
Petons!
angie -
Perfecte. [Ofensiu]bufanúvols | 24-12-2007 | Valoració: 10
Che bello detto così...
-
He desembarcat per aquí....[Ofensiu]copernic | 24-12-2007 | Valoració: 10
i m'he trobat un poema amb una força extraordinària, en el que jugues amb la contundència de les paraules i les imatges que evoquen. Un 10, sens dubte, Sergi.
I me'n alegro molt que l'admiració sigui mútua. Tu també estàs a preferits així com el teu relat "Pànic absolut" que vaig llegir en el llibre.
Aprofito per desitjar-te un bon Nadal! -
ginebre | 23-12-2007
aquest verbs, marco, solco i desembarco, són el "novamás". Fan el cop d'efecte total, un efecte de penetrant qualitat, de força activa.
(Tens moltes planes de relats, em prendré temps per anar llegint)
salut! -
hosti![Ofensiu]gypsy | 23-12-2007 | Valoració: 10
quina passada de passió concentrada. Aquí no hi ha dilució que valgui.
Bellíssim! -
Peces pendents.[Ofensiu]jacobè | 23-12-2007
La teva participació al nanorelat m'ha portat fins aquí després de molt temps de no visitar-te. Veig que encara estàs en construcció. I qui no? Però també que m'he perdut molts dels teus poemes que em parlen. Hi pensaré.
-
Inquietant viatge[Ofensiu]franz appa | 22-12-2007
No hi ha més profunditat que la de la pell, ha dit algú.
La pell de la persona que ens emmiralla, perquè el desig envers ella és, tal vegada, sempre la necessitat opressora de transgredir aquest límit, aquesta riba, aquesta platja. la platja és el límit de la terra, però també la porta del mar. Sempre m'ha semblat inquietant aquesta ambigüitat. Sempre m'ha atret i m'ha fet por alhora.
Bé, tot això ho expliques amb set vesos i prou, set versos que penetren en el misteri com el delicat escalpel del cirurgià que talla la pell, que mata, certament, per poder aprofundir en la carn i guarir.
I sempre deixarà una cicatriu. Aixó és la vida, oi?
Salutacions,
franz
Valoració mitja: 10
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
775905 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44