Humiliar-se davant de Déu.

Hola Antoni.
No vull pas que et prenguis aquest comentari com un atac, o una agressió; el que passa és que a mi m'agrada molt comentar alguns dels relats o assaigs que parlen de Déu, de cosmologia, d'antropologia, de religió, de ciència, etc... I quan algú escriu alguna cosa, tant si hi estic d'acord com si no, m'agrada comentar-ho.
Hi ha coses en què estic d'acord amb tu, en d'altres no tant.
Quan dius:
"reconeixement d'un Déu que fa als homes, dels qui espera únicament que acompleixin de forma adequada el que anomenem el " seu pla ", i alhora com l'afirmació que aquest únic Déu, - més enllà del nom que li volguem donar - no te res a veure amb aquell Déu - plural i multiforme - que es fan els homes."
Sembla que parlis d'un Déu imaginat pels homes: el multiforme, el déu plural... i d'un Déu real: el qui fa els homes i el qual espera que es compleixi el seu pla. Però és clar quan parles d'aquest Déu real que fa els homes i que té un pla... no estàs inventant Déu? ¿No estàs elaborant una imatge de Déu, tal com fan els qui l'imaginen divers i plural?

Aquí on dius:
"Et trobes lligat amb el jueu que oberts els palmells prega, el musulmà que ho fa agenollat de cara al sol naixent, el budista que repeteix en oració continua un mantra breu, el xaman que fet un amb la terra, gossa aixecar el cap al cel; tots ells, de la seva manera, en la seva tradició i cultura, fan com nosaltres..."
I aquí estem força d'acord, però jo afegiria que ens trobem units també amb aquells agnòstics que tenen un elevada concepció dels drets de les persones, i també units als ateus, que no reconeixen cap déu, però que potser estan compromesos amb la lluita per un món més just. I també afegiria que no tenim res en comú amb els creients que fan servir la seva fe, sigui quina sigui, per excloure éssers humans de la nació, de la raça, o del grup dels escollits, purament per qüestions ideològiques, tradicionals, sexuals, materials, racials o de costums.

En un altre punt dius:

"¿ algú però, s'ha aturat a pensar que al cap i a la fi, en allò més bàsic som " uns animals " ?"

Jo, particularment, veig evident que som animals; una espècie més de primats, si bé amb un nivell d'intel·ligència i de consciència probablement superiors, però animals. No és cap humiliació, és el que és.

"Costa concretar que és exactament el " pla de Déu ", tenim lluny del que volem creure, una intel·ligència poc desenvolupada, som en aquestes qüestions uns "analfabets"
Estic d'acord, per això sóc molt prudent a l'hora de posar-me a pensar en plans de Déu. Jo, personalment, em limito a contemplar la natura, la relació dels fenòmens amb les causes, a admirar-me de la bellesa de tot, i a intentar llegir les metàfores escrites a la natura d'un Déu que personalment, i mirant el seu univers, em sembla amant de la diversitat, amb poques ganes de fer-se notar, amb poc interès que creguem o no en ell. Li descobreixo la intenció d'aconseguir una evolució multidireccional de les espècies, que no està forçosament abocada a l'ésser humà. El sospito amb un amor gran a la bellesa i a la vida, però poc posicionat contra la mort i el dolor. El veig audaç, confiat, segur d'ell mateix, humil perquè no s'imposa, permet que dubtem, i fins i tot sembla que li fa gràcia que dubtem d'ell, no veig que hi doni gaire importància.
Tot això goso deduir-ho de la observació de la natura i no té cap més valor que el que té. Però parlar de plans de Déu per als homes no ho veig clar, sobretot perquè històricament els que han parlat de plans de Déu han estat les institucions lligades al poder i al domini de les consciències. Que es quedin els poderosos amb els seus plans de Déu, traçats sovint per prínceps porprats que no han entès ni de prop l'evangeli. Jo només tinc la natura, la ciència, una goteta de poesia, i la consciència de no saber res.

On dius:
"Déu va fer els pobles - i que la defensa de la unitat enfront de la diversitat és un pecat greu," Totalment d'acord, estic amb tu. Estrictament no diria que Déu va fer els pobles, en tot cas que els seu univers porta a l'existència dels pobles. Tampoc no és objectiva la paraula "pecat" tenint en compte que la tendència a la unitat és conseqüència d'un instint tribal, però entenc el que vols dir, que és una realitat negativa, i en això estem plenament d'acord.