HOSPITAL-ASIL DE GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

El Pere Albert retratava els edificis antics de l’Hospital-Asil de Granollers, bastit al lloc on hi havia el desaparegut convent dels Caputxins, fundat el 1584 i destruït durant la guerra napoleònica.










El 1844, l'estat cedí aquests terrenys per a traslladar l'hospital que anteriorment estava a l'actual Biblioteca Tarafa.

El 1913 es constituí la "Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo hospital - Asilo", presidida per Francesc d'Assís Ribas i Serra (Barcelona, 1872 - Barcelona, 15 de febrer de 1929
El 1914 es posa la primera pedra.

Una part dels fons per bastir aquest edifici foren trets de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) per 150.000 pessetes.

El 1933 el president Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) posà la primera pedra d'un pavelló d'infecciosos que s'inaugurarà el 1954 com a asil i que avui està en rehabilitació per instal·lar-hi els serveis de recerca, biblioteca i ensenyament

L'any 1934, després de l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la llei que havia d'organitzar els serveis sanitaris, el conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya, Josep Dencàs i Puigdollers (Vic, 19 de març de 1900 – Tànger, 13 de febrer de 1966), va reunir-se a Granollers amb la Junta del Patronat i els alcaldes de la comarca per plantejar la transformació de l'Hospital-Asil en hospital Comarcal. La proposta va ser ben acollida, però el projecte no va arribar mai a terme, malgrat que pel novembre de 1936 el Patronat va aprovar convertir l'hospital en comarcal, a l'espera que el projecte tingués el suport dels municipis afectats.

El 31 de maig de 1938, els sediciosos feixistes revoltats contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República , en un dels seus periòdics bombardejos sobre Granollers llençaven una bomba que afecta el pavelló de Sant Jaume.

https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/9828

Es tracta d'un edifici de caràcter public de caire modernista dissenyat per l'Arquitecte, Josep Maria Miró i Guibernau Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966) format per un conjunt d'edificis articulats a l'entorn d'un gran pati, tancat al nord i obert al migdia. El cos central que uneix als laterals hi ha l'accés, emfatitzat per dues torres mirador.

El conjunt d'edificis costa de tres pavellons, el de Sant Jaume, destinat a Hospital, el de Santa Faustina destinat a Asil i el de Sant Enric on hi havia la capella, el convent i altres dependències auxiliars.

Els dos pavellons laterals consten de planta baixa, planta pis i golfes, així com el pavelló central el qual consta també de les dues torres esmentades anteriorment.

El desembre de 1914 és començava a construir el pavelló destinat a L'Asil, set mesos desprès el pavelló destinat a L'hospital. La construcció de L'hospital-Asil de Granollers s'allarga durant quasi deu anys fins el dia de la seva inauguració que va tenir lloc el 25 de juliol de 1923, i que constituí una solemne i concorreguda festa social.