Hola, Edgar Allan Poe!

Si senyor :D

com tu pot fer un terrible tan maco d'una desgracia tan terrible....fantàstic

No he pogut menys que sentir un calfred en llegir el teu poema. En Vicenç ha fet una lectura molt interessant... jo afegiria que el final és extraordinari. La mort espera que déu li demani l'autògraf perquè ja és més poderosa (o més famosa) en mans dels homes, tant per mitjà del tabac com dels fanàtics. Allò dels auriculars amb xàfec...no l'acabo d'agafar.
EXCEL·LENT

....capdelin, aixo de la mort no hem fa gaire gracia, pero esclar.... si va vestida de vermell...

Gracies per la teva explicacio de l'altre dia a exteriors, mare meva.... quina ignorancia.

Espero que hagis rebut l'auca! ja hem diras alguna cosa.

Esclar que... t'he fet una sabiduria molt grossa, es perque aixo mai no es massa.


Una abraçada

Maria Pilar (Valeria)

No cal ni dir que el que m'ha cridat l'atenció ha estat el títol.

En la primera estrofa, negues el tòpic.

En la segona, caracteritzes la mort (me l'intento imaginar amb tanga de nicotina).

En la tercera, comences a vincular la imatge amb un dels grans noms de la literatura o novel·la negra, en particular amb una de les seves obres més representatives.

En la quarta, se'n fot, d'aquesta institució de la novel·lística negra (i dic "institució"). Ha canviat. Ja no és, segons el poema, la que contextualitzava l'obra de Poe. Poe (interpretació que n'extrec) representa el seu passat.

Ara s'ha fet gran. És (o es creu) més poderosa. El temor a la mort fins segles recents i encara en l'actualitat, era confrontat amb la creença en la Providència. Ara la creença en estrats divins (creença personal o de la societat) ha minvat. La mort se sent (o té arguments per a sentir-se) més forta. I per això espera que Déu li demani un autògraf.

M'ha agradat com ha estat planejat el poema! De debò, m'ha fet gràcia i m'ha enganxat de seguida! T'ho havia de comentar, mira tu.

Salut, Capdelín!

Vicenç