Cercador
HISTÒRIES DE LA SALLE A CAMBRILS
Un relat de: Antonio Mora VergésSobten les magnituds de l’edifici anomenat Sant Josep, que els Germans de la Salle, tenen a Cambrils, a tocar de la carretera N-340.
Sobta però, més encara , constatar que no forma part de la minsa llista de ‘monuments ‘ d’aquesta població.
La ‘casa’ va tenir el goig de gaudir del germà Jaume Hilari - Manuel Barbal Cosan - , que va néixer a Enviny (Lleida) el 2 de gener de 1898, i que ingressava al Noviciat de la Salle el 24 de febrer de 1917, i a la Casa Sant Josep de Cambrils, el 13 de setembre de 1934.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya, va ser detingut i processat, malgrat quedar acreditat que era sord, i que això l’incapacitava per dedicar-se a l’ensenyament, i que exercia com hortolà a la finca de la Casa Sant Josep, de La Salle, se’l va condemnar perquè sabia llatí; essent immolat el 18 de gener de 1937 a Tarragona, prop del cementiri de Tarragona.
Coneguda la Sentència va demanar poder acomiadar-se per escrit dels seus familiars, el text és extremadament colpidor : “Estimat pare i família: He estat jutjat i condemnat a mort. Accepto content la sentència. No m’han fet cap càrrec. Només perquè soc religiós he estat condemnat. No ploreu; no soc digne de llàstima. Moriré per Déu i per la meva pàtria. Adéu, us esperaré en el Cel”.
Joan Pau II, el beatificava a Roma el 29 d'abril de 1990, i el mateix Papa el va canonitzar el 21 de novembre de 1999. Va ser el primer Religiós declarat Sant, dels molts que van caure en els dies foscos del Genocidi contra Catalunya i contra Déu.
Sou pregats d’explicar-nos la història de l’edifici; quan es va fer aixecar ? qui ho va fer ?. a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.gal-art.com/web/ver.php?id=1353
http://www.revistacambrils.com/html3/preview.php?c_noticia=4173&imprimir=true&adjuntarcomentaris=true
http://www.cambrils.org/policies/policies_categorias/index/6450502/historia-de-cambrils-2-part-llllllll
Sobta però, més encara , constatar que no forma part de la minsa llista de ‘monuments ‘ d’aquesta població.
La ‘casa’ va tenir el goig de gaudir del germà Jaume Hilari - Manuel Barbal Cosan - , que va néixer a Enviny (Lleida) el 2 de gener de 1898, i que ingressava al Noviciat de la Salle el 24 de febrer de 1917, i a la Casa Sant Josep de Cambrils, el 13 de setembre de 1934.
En els dies foscos del genocidi contra Catalunya, va ser detingut i processat, malgrat quedar acreditat que era sord, i que això l’incapacitava per dedicar-se a l’ensenyament, i que exercia com hortolà a la finca de la Casa Sant Josep, de La Salle, se’l va condemnar perquè sabia llatí; essent immolat el 18 de gener de 1937 a Tarragona, prop del cementiri de Tarragona.
Coneguda la Sentència va demanar poder acomiadar-se per escrit dels seus familiars, el text és extremadament colpidor : “Estimat pare i família: He estat jutjat i condemnat a mort. Accepto content la sentència. No m’han fet cap càrrec. Només perquè soc religiós he estat condemnat. No ploreu; no soc digne de llàstima. Moriré per Déu i per la meva pàtria. Adéu, us esperaré en el Cel”.
Joan Pau II, el beatificava a Roma el 29 d'abril de 1990, i el mateix Papa el va canonitzar el 21 de novembre de 1999. Va ser el primer Religiós declarat Sant, dels molts que van caure en els dies foscos del Genocidi contra Catalunya i contra Déu.
Sou pregats d’explicar-nos la història de l’edifici; quan es va fer aixecar ? qui ho va fer ?. a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://www.gal-art.com/web/ver.php?id=1353
http://www.revistacambrils.com/html3/preview.php?c_noticia=4173&imprimir=true&adjuntarcomentaris=true
http://www.cambrils.org/policies/policies_categorias/index/6450502/historia-de-cambrils-2-part-llllllll
Comentaris
-
L'arxiver es diu Farré o Farrés[Ofensiu]T. Cargol | 02-01-2013
Si mal no recordo. Si t'hi acostes o hi truques et donaran el telèfon mòbil. El cop d'estat de la dreta espanyola contra la república que va comptar amb l'empenta ideològica de l'esglèsia espanyola tot i que no de la catalana que es va mantenir al marge va desfermar una onada de violència que la Generalitat no va poder aturar de socarrel. Quan et refereixes a genocidi deus voler dir genocidi nacional-catòlic espanyol. Que encara està per sustanciar.
Salutacions,
T.Cargol
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.