Història tràgica de la Datzira

La curiositat per conèixer la història d'aquesta casa, sorgiria arran de la publicació d'un article a www.moianes.net [ El calders, un riu, un món ], en el que feia respecte de la casa el següent comentari : "Esmorzàvem uns centenars de metres més endavant, amb la visió de Marfà a les alçades i els Sors i el Xei a banda i banda del torrent. Desprès d'esmorzar fèiem camí a la Datzira, no sense algun entrebancs creuàvem per damunt de pedres inestables el corrent d'aigua; els gossos de la finca, ben al contrari que en altres llocs, venen sempre a saludar als estranys, s'ha de dir que actualment viuen a la finca un bon nombre de famílies que practiquen l'agricultura ecològica i la vida natural. Hom voldria conèixer la història que imagina tràgica d'aquest indret , sobta malgrat els esforços dels actuals estadants la ruïna dels edificis, com sobta el nombre i extensió que tenien en algun moment - no massa llunya - del passat; s'expliquen desgràcies de la fil·loxera, però plana per aquesta vall deliciosa, amb una presència quasi corpòria una munió d'esperits turmentats !. Desitgem tota la sort del món als estadants actuals i futurs perquè també en aquest indret, no desaparegui mai l'activitat, i amb ella, la presència humana. Fan molta tristesa les cases enrunades que aquí i allà, s'aixequen com monuments a l'estultícia de la nostra espècie !. Els gossos de la casa, ens acompanyarien fins quasi la bauma de la Coma, on aconseguiríem - no sense esforços - fer-los tornar fins a la Datzira."
El darrer cap de setmana d'abril, fèiem camí vers La Punta del Revolt de l'Àliga, per contemplar des de l'alçaria, el pla de Marfà, amb la casa i l'ermita de Sant Pere de les Gallines, i per constatar visualment aquella impressió de l'extrema ruïna i abandó de la Datzira.
Justament en comentar la sortida amb un home de 82 anys, aquest ens va explicar, el que ell recordava en relació a la història de la família, que certament i com ens temíem és una història tràgica:
No feia gaire temps que la guerra civil s'havia acabat, la Vall tota bullia de vida i activitat econòmica, i una de les cases més significades quan al treball i la potència financera, era justament la Datzira. El fill de la casa, un home de gran fortalesa física, dotat alhora d'una gran intel·ligència pràctica , fa saber a tothom que properament és casarà ( espero la col·laboració dels lectors per conèixer la família i procedència de la que seria la seva muller i la jove de la Datzira ), i com no podia ser d'altra manera, és fa una festa excepcional per a celebrar com cal aquelles noces ( espero la col·laboració dels lectors per conèixer el lloc on es va dur a terme la cerimònia de matrimoni i totes les dades que siguin possibles de la festa ). Els nuvis com era costum a l'època, comencen la seva vida en comú a la seva cambra de la casa on romandran junts tots els anys que el bon Déu els ho permeti. Justament quan el nuvi assegut al llit comença a treure's la americana, es desploma endarrera i queda mort al moment !.

La persona que m'explica la història no coneix més dades, però és fàcil pensar, que desprès d'aquesta situació tant i tant tràgica, la Datzira, els pares i la vídua del finat, comencessin un calvari de dolor que portaria la casa a l'actual estat de desolació, i a les persones al decandiment psíquic i físic que precedeix a la fi de l'existència.

Amic lectors, sempre sou pregats d'aportar dades complementaries a totes les històries que recullo, en aquesta concretament us adreço un prec molt especial, perquè penso que s'ha de recollir amb el màxim de rigor. Per endavant gràcies.

amora@moianes.net