Cercador
Himne a l'espòs
Un relat de: girasol- Compartir:
M'aniré a ensorrar
amb tu, amor...
Vindré a fer l'amor
dins de la làpida...
Deixa'm besar
allò que abans
fou rostre
Deixa'm revifar
els ulls d'aquest buit
tan pregon
Vindré cada vespre
a compartir la cendra
feta terra.
Em vestiré de blanc
per abraçar-te
en la renglera
d'un sol crit
Buscaré les ungles
i els cabells:
- que mai no moren -
me'n faré un collaret:
el besaré
l'estimaré
i en l'orgasme del record
em cremaran les llàgrimes
i s'encendrà un nou sol
i nua entre la pluja
t'oferiré el meu si;
penetraré la terra
i sentiré les arrels
que ja són part de tu
I si això no basta per trobar-te,
faré un foc
sobre el teu repòs
i dansaré entre les flames
per unir en cendre
els nostres cors.
Comentaris
-
molt més que els records...[Ofensiu]ROSASP | 06-05-2005 | Valoració: 10
Quina intensitat de sentiments, que creuen els límits de la mort...
Les imatges són tan precioses, com esglaiadores, mostren la desesperació per no perdre l'essència més profunda d'aquest ésser tan estimat.
Pot existir una mena d'unió que travessi les barreres, que sigui capaç de véncer la distància i l'espai de la mort, formant part d'un mateix no només en els records, en tot allò que se sent i es veu, com l'aire que es respira...
Realment preciós!
Una abraçada i molta inspiració! -
Preciós...[Ofensiu]BARBABLAVA | 06-05-2005 | Valoració: 10
Un poema molt bell, sens dubte.
L'antítesi total del meu "sweet dreams"...
Demostra fidelitat, honestitat i un munt de valors elevats. A més és d'una intensitat i un sentiment brutal.
Això em porta a preguntar-te:se t'ha mort algú darrerament? Espero que no!
l´Autor
83 Relats
142 Comentaris
85384 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
plou i fa sol,les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
no es mou el girasol