Hi haurà una estrella

Espectecularment treballat, elegant i ample per ell sol. M'ha sorprès perquè ara veig que la teva peosia és contundent i ferma; que fa temps que n'escrius, ara em sembla.

Tot es té, o no, en el seu moment precís,
cal decidir-ho i fer-ne una fruita,
és té un instant per fer el miracle encís:
només demana que hi creguis tot d'una.

D'aquesta primera estrofa me n'agraden el primer i últim vers; i m'agradaria saber què vol dir això de fer-ne fruita, però malauradament ho ignoro; potser fruïr-ne... però no sé si parlem del mateix.

Mai no tindràs gaire temps per peixar-te,
res més que un xic per fer-te amo de tot:
triaràs només imaginant guabança
i tindràs asos, o bé perdràs el joc.

Aquesta estrofa és la que més m'agrada. Té molt de ritme i elegància, és potent; me n'agrada la separació de dos i dos versos per mitjà dels dos punts, i sobretot el vers final, que rebel·la tot un principi. Malgrat això, torno a tenir problemes lèxics... peixar he trobat que vol dir pasturar, però no sé si és l'entrada encertada; guabança no ho he trobat enlloc.

Però aquest instant t'haurà valgut la vida
perquè hauràs vençut la tenebra del clos;
hi haurà una estrella que, com als Reis, et guia:
tindràs plàcid camí, seràs el teu conhort.

En aquesta última estrofa desvetlles la veritat de tota la poesia que, sincerament, no acabnob de captar amb claredat. Em fa vergonya confessar-ho... però em desconecerta això de seràs el teu conhort, a més de no estar gaire segura del significat general del poema.

T'agrairia que m'ho aclarissis, potser en el fòrum... i si no ja et passaré la meva direcció de correu... sempre que tu m'ho vulguessis explicar.

Bé, un plaer llegir-te, però un consell, que sempre va bé i que jo tot sovint m'he de repetir, ja que no per obvi és fàcil: sempre hi ha d'haver un sentit a cada paraula que escrivim, cada mot o vers ha de tenir una raó de ser i una coherència -interna com a mínim- amb la resta del text.

Enhorabona!

-Filladelvent-