Tants papers escrits

Un relat de: manila

Resten les carpetes
damunt de la taula,
els diaris vells,
tants papers escrits
de tan profund amor,
i l'espai tot complit,
que ja no et necessiten.

Pots ocupar la casa,
però en cada cosa
perdura ben clara
la càlida i plena
significació.

En el temps del teu cos
fugit sense paraula,
cap cosa no es bastava,
un desfici sorgia
de recerca d'una ànima,
i escapava a buscar-te
pels carrers buits de tu,
corredors de gelor,
indrets de més mancança.

Els papers, llargs, s'omplien
de conjures i llances,
de ferides, fretures,
balders intents de copsar-te.

Avui lluu cada cosa
en la seva humil parla.
Entres, surts,
t'enduus llibres,
i cada cosa manté
equilibri i fragància.

Adéu, carrers cruixidors,
adéu, tempesta enfollida,
adéu, la vella complanta.

Comentaris

  • que maco![Ofensiu]
    irene_pou | 10-09-2006 | Valoració: 9

    m'encanta i la foto també, jejeje!

  • * recerca d'una ànima *[Ofensiu]
    kispar fidu | 10-09-2006 | Valoració: 9

    pels carrers buits de tu

    Papers escrits, omplerts de sentiments, records, imatges, promeses, desitjos, somnis, idees creades, imaginades... Retalls de vells diaris...

    Les teves absències impresses en lletres i paraules de tinta ja seca...

    buscant-te pels carrers buits de tu...

    i rebuscant-te entre Tants papers escrits.


    Aprofito per a encadenar-te!


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



    que vagi bé!
    ens veiem per aquí,
    Gemm@

l´Autor

Foto de perfil de manila

manila

14 Relats

15 Comentaris

15168 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Na Baixa do Sapateiro eu encontrei um dia
A morena mais frajola da Bahia.

Pedi-lhe um beijo, não deu,
Um abraço, sorriu,
Pedi-lhe a mão, não quis dar,
fugiu...

Bahia, terra da felicidade,
Morena, eu ando louco de saudade.
Meu Senhor do Bonfim
Arranje outra morena igualzinha pra mim.

Oh! amor, ai,
Amor bobagem que a gente não explica, ai, ai.
Prova um bocadinho, ô
Fica envenenado, ô

E pro resto da vida é um tal de sofrer
Ôlará, ôleré.

Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento.
Ouve o meu lamento, ô
Na desesperança, ô
De encontrar nesse mundo
Um amor que eu perdi na Bahia, vou contar.


Ô Bahia,
Bahia que não me sai do pensamento...