Hi ha qui es diverteix

Hi ha qui es diverteix conduint després d' haver begut. Els cementiris estan plens de gent divertida, havien llegit en els titulars del diari de la setmana passada. L' Àngel va riure, "bajanades!!", va dir. L' Olga s' havia enfadat, "no es motiu de riure", va exclamar ella indignada, "no hem puc creure que tot això us produeixi tanta gràcia" va repetir amb despreci, "anem Marc?" li va preguntar al seu xicot, "però nena, no et posis així, si al cap i a la fi, els nois tenen raó, tot això són bajanades!" "això si que no m' ho esperava!!!", es va exclamar encara més indignada l' Olga, mentre marxava d' allà amb pas decidit. Van passar les hores, eren les deu de la nit i va sonar el telèfon, era en Marc: "Ei nena, que vols sortir una estona aquesta nit?" Va pensar una mica avanç de respondre, i finalment va dir: "No ho sé, on anirem?" El Marc: "Doncs a la disco, on vols que anem?" Ella: "I qui condueix?" Ell: "Doncs jo i l' Alex, es clar!" La noia: "Passo" Al Marc aquella resposta li va fer pujar la mosca al nas: "I es pot saber per què passes?" Va dir recalcant la paraula passes, "Doncs perquè passo d' estar a les mans d' una persona borratxa." Va dir l' Olga penjant el telèfon i deixant al seu xicot amb la paraula a la boca. Es va enfundar el pijama, i es va posar al llit.
Pretenia dormir fins a molt tard, però una trucada telefònica la va despertar i la veu d' esgarrifança de la mare la va desvetllar. Uns minuts després aquesta entrà a l'habitació i li ordenà que es llevés i anés al menjador, va repetir la mateixa operació amb el seu germà. Al cap d' uns minuts es reunien tots tres al menjador, també hi era el pare. "Nois em de parlar d' un tema delicat", va començar el pare. L'Olga i el Josep es van esglaiar només sentir aquestes paraules, alguna cosa grossa havia passat. La mare va seguir: "Ahir a la nit els vostres amics van sortir, oi?" l' Olga va respondre: "Sí, es clar, com totes les nits de divendres", el Josep va afegir: "Quina n' han fet ja?", ara tocava parlar al pare: "Aquesta nit, segurament mentre tornaven de la discoteca, han tingut un accident amb el cotxe...", l' Olga no va deixar acabar de parlar al pare, que ara mirava al terra: "S' han fet molt de mal?" El Josep restava mut, " No sabem res segur, però sembla que hi ha tres nois en coma, i que la resta tenen ferides per tot el cos, em sembla que un s' ha trencat la cama." L' Olga va intervenir, intentant amagar les ganes de plorar que li estroncaven la veu: "Amb aquestes coses no es fa broma, sembla que sigueu dos nens petits!!!" Va dir-los als seus pares intentant no creure allò que era obvi. "Nena, no és broma." Li va dir la mare abraçant-la mentre ella no deixava de plorar. Quan es va refer una mica va dir als seus pares que volia anar a l'hospital, volia saber d' una vegada qui eren els nois que estaven en coma. La mare va preparar l' abric i van marxar. El pare es quedà amb el Josep, que tenia la mirada clavada al terra, "Vaig al lavabo." Va parlar per primera vegada, la veu se li estroncà i mentre es dirigia al bany no deixava de plorar.
En uns minuts arribaren a l' hospital. A la porta estava el pare del Marc, els va saludar, "Com està el Marc?" va preguntar l' Olga avanç que res, "El Marc es un dels nois que..." semblava que no pogués acabar de parlar, "es un dels nois que està en coma, no saben quan despertarà ni quines seqüeles li poden quedar." "No!!" Va cridar l'Olga girant-se cap a la seva mare, abraçant-la i trencant a plorar. Quan es va refer una mica va preguntar pels demés, "l' Àngel i l' Alex són els altres dos que estan en coma, i els demés tenen ferides lleus." "I el Carles?" va preguntar l' Olga, "Ell no s' ha fet res, es veu que va veure que els nois havien begut i va decidir d'agafar un taxi." L' Olga: "Es a dins?" "Sí" L' Olga va entrar a l' hospital i en veure al Carles el va abraçar. Ell també a ella. No van parlar, no feia falta, a més, era el que menys necessitaven. Es van agafar de la mà i van seure l'un al costat de l' altre.
Uns dies després, el Marc va sortir del coma, i en veure l'Olga, li va demanar disculpes. Sentia no haver-li fet cas i sentia haver-se'n burlat, ella el va fer callar, i el va besar. Els altres dos van tardar una mica més a sortir del coma, i, lamentablement, un, l' Àngel, quedà paralític, i mai més va poder tornar a caminar, i ara, se n'adonaven que tot allò no era cosa de riure, que veritablement, els cementiris n' estan plens de gent divertida, i ells l' havien palpat amb la punta dels dits el cementiri!