Amics per sempre

Totes les meves amigues han marxat de vacances aquest matí. No sé que faré. Ara ja no tinc amb qui sortir, així que suposo que em quedaré tot el dia tancada en aquest pis, que mes que un pis sembla una capsa de sabates. No vull sortir sola, la gent et mira malament i has de passar per davant de colles d'amics passant-s'ho pipa que pensen "mira la pobra noia tota sola i amargada que passeja pel parc". Passo, no ho vull, penso quedar-me aquí tancada durant dues setmanes, quan elles tornen ja tornaré a sortir.
- Ei nena, ajuda'm amb les bosses que vaig molt carregada- acaba d'arribar la mama de treballar i porta tot de bosses plenes de menjar, hem sorprèn que vagi tant carregada, ben bé podríem passar dues setmanes només alimentant-nos del que duu en aquestes bosses.
- Com es que avui has carregat tant?- pregunto sorpresa.
- Que no hi es el papa?
- No, no ha arribat encara, no deurà tardà, per què?
- Per saber-ho.
La mama es posa a fer el dinar a la cuina i jo, que sé que si no m'ha volgut respondre de bon començament ja no ho farà, desisteixo i me'n vaig a l'habitació, engego l'aparell de música, i faig sonar un cd del meu grup preferit, "Obrint Pas" , m'estiro al llit i començo a llegir el llibre que vaig llogar ahir a la biblioteca.
DING-DONG!!! Sona el timbre provocant un fort soroll que perfora els timpans.
- Ja hi vaig!- crido perquè la mama em senti.- Qui hi ha?
- Jo- fa la veu del papa a l'altra banda de l'aparell i, jo obro immediatament.
- Qui es?- crida la mama des de la cuina.
- El papa!!- contesto, i me'n torno cap a la meva habitació emprenent de nou la lectura i posant PLAY de nou.
Entre la pausa d'una cançó i l'altra sento el papa que diu "és perfecte! N'has parlat amb la Hanna? " la mama li respon que no, que primer en volia parlar amb ell, m'apresso a posar PAUSA per tal d'assabentar-me de que parlen.
- Li farà molta il·lusió- encoratja el papa a la mama.
- Tant de bo- rebufa la mama.
En aquell moment entro a la cuina com qui no vol la cosa i dic:
- De que parleu?
La mama i el papa es miren, i ell s'apropa a mi, em pregunta:
- Que et semblarien unes vacances de dues setmanetes?
- Estaria bé. Quan? On?
- M'han donat dues setmanes de vacances a partir de ja i el teu pare no comença a treballar fins al mes que ve, havíem pensat d'anar a la casa de camp que té la tieta al Mas, tu no hi has estat mai, però jo de petita hi passava moltes estones en aquella masia, i s'hi està molt bé.
- Bé d'acord, em faré les maletes, quan sortim?
- Demà a primera hora, marxarem sobre les nou per tal d'arribar cap a les onze, ens espera un viatge una mica llarg- m'informa el papa.
- Perfecte! Vaig a preparar-m'ho tot- dic entusiasmada, tenint en compte que qualsevol cosa es millor que quedar-me aquí dins tancada.
- Molt bé quan estigui el dinar ja t'avisaré, ara ja no tardarà.
La casa es gran i vella, te una gran porta de fusta per entrar-hi i petits porticons d'aquest material a les finestres. La mama introdueix la clau al pany, i amb esforços aconseguim obrir la porta. Tot està polsós i al pare li agafa un ataca de tos, entrem i deixem les maletes sobre una taula que hi ha a la sala, la mama es posa a obrir els porticons de les finestres de la sala i jo vaig a explorar les habitacions, en una primera sala, molt espaiosa hi ha un llit gran de matrimoni, un armari vell i gran, ple de pols i un mirall trencat; entro i obro les finestres per tal d'inspeccionar la sala amb mes claredat, hi ha un llum que penja del sostre, i les bombetes estan trencades. Surto d'aquella sala per seguir inspeccionant la casa i a la dreta hi trobo un bany enorme amb una banyera que sembla antiga un lavabo i un vàter, obro la petita finestreta i segueixo inspeccionant. Tot seguit em trobo una habitació petita, plena de baguls, objectes per fer la neteja i un armari gran, aquesta no te finestreta, intento obrir el llum però segurament les bombetes són foses. Així que passo a l'altra habitació, que es ja la última d'aquella zona de la casa, obro la porta, que grinyola, i a dins hi trobo una sala que em meravella, es una habitació si fa o no fa com la primera que havia vist pel que fa a mides, a dins hi ha un llit de princesa, que fa l'efecte de ser molt còmode, amb dos coixins, també hi ha un armari molt gran, de color fusta, obro la finestra per veure-hi més clarament, i hi descobreixo una tauleta de nit preciosa, a la paret hi ha penjada una fotografia molt gran, de seguida reconeixo aquella joveneta de les trenes, es la mama, de seguida decideixo que aquella serà la meva habitació. Surto cap a la sala on el papa i la mama estan fent una mica de neteja acabo de donar la volta a la casa i m'hi trobo una amplia cuina amb menjador, torno cap a la sala i pregunto a la mama si vol que li faci res, ella em diu que no i li dic que vaig al poble a comprar bombetes i productes de neteja, em diu que perfecte i me'n vaig, no he anat mai a aquest poble però suposo que trobaré ràpidament un supermercat.
Recorro una carretera estreta, poc transitada, tant sols alguna bicicleta hi passa de quan en quan. Sento les rodes d'una bici darrera meu i, en un no res uns frens sonen al meu costat, es un noi jove, em saluda i m'aturo.
- Em dic Enric, que ets nova per aquí? No t'havia vist mai.
- Sí, bé, he vingut a passar les vacances amb els meus pares a la casa d'una tieta meva. Em dic Hanna, encantada.
- Que ets la neboda de la senyora Judit?
- Sí, com ho has sabut?
- T'hi assembles molt. A on et dirigeixes?
- Vaig cap al poble, a veure si trobo algun supermercat perquè necessitem bombetes i productes de neteja, la casa està un xic abandonada.
- Jo vaig cap a la biblioteca del poble a buscar uns llibres, que et sembla si t'acompanyo al súper i tu m'acompanyes a la biblioteca? Després si et va be podem anar a prendre alguna cosa al bar del poble i així et presento a la gent d'aquí.
- Molt bé- dic somrient-li.
Baixa de la bici i anem caminant i xerrant fins al poble, un cop hi som ell m'acompanya fins al súper, una noia jove i bonica seu al darrere de la caixa, ens saluda amablement.
- Bon dia!
- Bon dia Júlia, et presento la Hanna, es neboda de la senyora Judit.
- Encantada- diu la Júlia donant-me la ma,- ja deia jo que la teva cara em sonava, t'assembles molt a la teva tieta.
Somric i demano a la Júlia on té les bombetes i els productes de neteja, m'ho indica amablement i mentre em cobra em pregunta:
- Que ets aquí amb els teus pares?
- Sí- afirmo jo,- hem vingut a passar les vacances.
- Ah, doncs envia-li molts records a la teva mare.
- Ho faré- dic tot agafant les bosses de la compra.
L'Enric i jo sortim del súper, i ell em condueix fins a la biblioteca, ha deixat la bici lligada a uns pals que hi ha a l'entrada del poble, un cop a la biblioteca pugem fins al pis mes alt, es una biblioteca moderna i molt espaiosa, l'Enric va directament a un estant on hi ha uns llibres molt grossos, n'agafa dos i va cap al taulell, en un no res ja som al carrer.
- Jo hauria d'anar passant cap a casa, o els meus pares es neguitejaran.
- Molt bé, t'acompanyo- diu ell decidit.
- I la bici?
- Ja la recolliré a la tarda.
- Molt bé- dic jo somrient- som'hi?
Caminem fins a casa de la tieta, entro i dono a la mama tot el que he comprat, l'Enric em porta unes quantes bosses i li dona a la mama.
- Vostè es la senyoreta Meritxell oi? Soc l'Enric Bonavila, el fill de l'Ernest.
- Ostres, ets igualet que el teu pare! Sí, soc jo- fa la mare.
- Encantat de conèixer-la, el pare i la mare m'han parlat moltes vegades de la seva amiga Meritxell.
- A sí?- pregunta sorpresa- els podries dir que molts records i que un dia d'aquests ja els faré una visita?
- I tant, de seguida que arribi a casa ho faré, no es preocupi. Ara me'n hauria d'anar.
- Fins una altra- s'acomiada la mama.
Jo acompanyo l'Enric fins a la carretera estreta i, quan ja hi som em diu si vull anar a fer un tom a la tarda i de passada em presentarà a la gent del poble.
- Encantada- responc.
- Molt bé, que et sembla si et passo a buscar a dos quarts de sis per casa teva?
- Perfecte!- li dic amb entusiasme,- ens veiem a dos quarts.
- Sí- diu ell acomiadant-se amb dos petons.
Torno cap a la casa, la sala esta molt neta i fa molt bona olor, per les finestretes entra molta llum i un airet que es d'agrair. Vaig a veure com esta la cuina, també hi ha molta llum i en un dels fogons hi ha una olla que bull macarrons. La mama em demana que si us plau pari la taula amb les estovalles que ha portat de casa, ho faig, ella mentrestant va posant coses als armaris i torcant la pols de per tot arreu.
- Mama... aquesta tarda m'ha dit l'Enric si vull anar a fer una volta pel poble em presentarà els seus amics i tot això, que et sembla?
- Molt bé, perfecte, així m'agrada, que facis amics i et relacionis. A més a més, aquest noi, l'Enric es molt maco.
- Au mama!
A la tarda, l'Enric i jo anem al bar del poble, només entrar hi veig un grupet de nois i noies jugant al futbolí.
- Ei Enric!- criden tots alhora.
- Hola- saluda ell anant cap a ells.- us presento la Hanna, passarà uns dies al poble.
- Encantats!- van tornar a dir a l'uníson.
L'Enric me'ls va presentant a tots, el Jaume, la Mariona, el Sergi, la Laura, la Laia i el David. Passem una tarda de por, es fantàstic i aquella gent em cau molt bé. El temps passa molt ràpid i a les vuit he d'estar a casa així que dic que he de marxar i tots s'ofereixen a acompanyar-me, un cop a casa els faig dos petons a cadascú i entro cap a dins.
- Ei nena- sento la veu de la mama- aquesta nit no hi serem per sopar, m'han trucat els pares del teu amic i ens en anem a sopar a un restaurant tots quatre junts.
- Molt bé- dic jo,- cap problema, que et semblaria si l'Enric vingués a sopar aquí i després anéssim al cafè una estona amb la resta de la colla?
- D'acord però a les dotze en punt et vull aquí eh?
- Guay! Gràcies mama. Vaig a trucar a l'Enric.
L'Enric accepta sense cap pega, sopem una mica d'amanida i després ens trobem amb la
resta al cafè, a les dotze l'Enric m'acompanya a casa ja que es l'únic de la colla que viu als afores. Entrem a casa i en comprovar que els meus pares encara no hi son decidim quedar-nos mirant la tele fins que arribin. En un canal hi fan una pel·lícula romàntica, tots dos ens fem un tip de riure veient aquelles escenes tant romàntiques i tant ridícules. Sense adonar-me'n, em quedo adormida sobre l'Enric, ell m'abraça però jo no me'n adono. Hem desperto a les dotze del migdia al meu llit.
Avui no truco a l'Enric, vaig directament al cafè, si no hi es ell segurament hi haurà algú dels de la colla, només hi ha el David i jo el saludo.
- Hola guapa!
- Com va? No heu quedat avui o que?
- He estat trucant a la gent però ningú em contesta així que he vingut a veure si hi havia algú, però no.
- Bé, deuen tenir feina.
- Segurament, vols que anem a donar una volta?
- D'acord.
El David i jo sortim del bar i ens dirigim a uns camps d'herba, ell em diu que em durà a un lloc màgic, jo em limito a seguir-lo, arriba un moment en que els camps acaben, i veig un pendent rocós i escarpat, em diu que em de baixar per allí.
-Que?!- crido,- t'has tornat boig o que!? Jo no vull morir encara!!
- Au vinga- riu ell- jo t'ajudaré- diu allargant-me la mà.
Li dono la mà i anem baixant poc a poc, quan ja som casi baix de tot m'entrebanco i sense adonar-me'n caic als braços del David, ell em fa un petó a la galta.
- Veus com si que ho pots fer?- diu content.
Li somric tímidament, em toca la barbeta, sento uns passos i a la llunyania veig l'ombra d'un noi que s'allunya. El David m'agafa de la ma i em porta fins a una coveta petita a la roca, em diu que hi entri, allí hi fa molta fresca i es sent la corrent de l'aigua es meravellós, el David es treu un llibre de la motxilla, em diu que li agrada venir aquí, a llegir una estona, o simplement a pensar amb calma, em diu que avui es un dia una mica especial perquè es el primer dia que no baixa sol, em demana si m'agradaria que em llegís un trosset de la seva història.
- Es clar! Endavant.
Comença a llegir amb veu segura i expressiva, la història m'agrada molt però com tot acaba i hem de tornar.
- Anem cap a dalt? - em pregunta.
- Quin remei- responc jo amb un sospir.
Ens donem la ma i l'un amb l'ajuda de l'altre anem pujant poc a poc el pendent escarpat, tornem a recórrer els camps d'herba i arribem al bar.
- M'ho he passat molt bé David, de veritat.
- Jo també- em diu, i em fa un petó als llavis.
- Som bons amics, amics per sempre- dic jo deixant-lo anar.
- Es clar, friends for ever, com diu la cançó oi?
- Exactament, ara me'n hauria d'anar cap a casa.
- Et pot acompanyar el te amic?- em pregunta fent una careta molt tendra.
- Es clar, per a alguna cosa son els amics no?
Em somriu i tots dos anem cap a casa meua. Quan arribo m'estiro al llit, i de seguida ve la mama i em pregunta que em passa, li dic que res, que tant sols es que estic cansada , surt de l'habitació, jo sospiro, i m'aixeco d'un bot, obro l'armari on ja tinc tot col·locat, estiro una tovallola de bany i el bikini, he decidit que em vaig a banyar a la piscina comunitària, per sort no hi ha ningú, necessito estar sola, em capbusso, faig unes quantes piscines amunt i avall, trec el cap de l'aigua per agafar aire i sento unes passes "merda!" penso, però quan em giro no hi ha ningú, segueixo nedant durant ben bé una hora, fins que la mama em crida per dinar. La mama em diu que a la tarda vol baixar a la capital de la comarca i que si la vull acompanyar, sembla que se li ha trencat el banyador, (que no m'estranya perquè com a mínim tenia sis anys), no tinc millor pla així que accepto sense mes, el papa també vindrà se li han acabat els rodets de fotos.
Avui quan em desperto truco a l'Enric per si vol venir a fer unes quantes piscines, no m'agafa el telèfon i no tinc ganes d'anar al bar així que repeteixo l'operació del dia anterior, i em passo el matí nedant.
A la tarda torno a trucar a l'Enric, primer li truco al mòbil però no em contesta, no tinc el número de casa seva però el demano als pares. El truco i em respon una nena, deu ser la seva germana.
- Que hi es l'Enric?!- crida molt fort.
No sento la resposta però la veu em torna a ressonar a les orelles.
- No hi es i no se quan tornarà.
- Molt bé, gràcies.
Penjo i hem decideixo a anar al bar, si no es a casa deu ser allà amb la resta de la gent. Quan arribo només hi ha la Laia i el David.
- Hola, que en sabeu res de l'Enric? L'he trucat i m'han dit que no era a casa.
- Que estrany! Jo li he trucat fa una estona i m'ha dit que no tenia ganes de sortir i que ja ens veuríem demà, feia veu de trist.
- Potser no tenia ganes de parlar a la nit el tornaré a trucar i sinó l'aniré a veure. Ara, voleu que anem una estona a la piscina?
- Prefereixo anar a jugar un partit de futbol, tu que en dius Laia?
- Que us sembla si anem a fer un partidet i després baixem a refrescar-nos a la piscina?
- Perfecte- diem el David i jo a l'uníson.
Ens ho passem molt bé jugant a futbol, a nosaltres s'han unit uns nois mes grans i em fet un partit. En acabar el David pregunta que a quina piscina anem i tots tres optem per anar a la de ca la Laia, allí berenem i ens hi estem fins a les vuit. Quan arribo a casa agafo el telèfon i truco a l'Enric, em torna a contestar la seva germana.
- Ha arribat l'Enric?
- Sí un moment. Enric, et demanen!!- crida eixordant-me.
- Qui es?- sento que l'Enric pregunta molt fluixet.
- La teva novieta!!- crida la Jeni.
Em fa gracia aquest comentari.
- Ho sento, però l'Enric no hi es i jo de tu no tornaria a trucar mes, apa adéu.
No m'ho puc creure! L'Enric no em vol parlar i jo no li he fet res! No ho entenc, que li deu passar. Vaig a truca al David potser ell en sap alguna cosa, o em pot ajudar.
En David em diu que no en sap res però que ara li trucarà i intentarà esbrinar alguna cosa, quan sàpiga res ja m'avisarà. Passa mitja hora i no puc esperar més marco el número del David però comunica, em tranquil·litzo pensant que segurament deu estar parlant amb l'Enric. La mama em crida i em demana que voldré per sopar, trio ensalada russa i torno a la meva habitació, al cap d'una estona la mama entra a l'habitació.
- Que et passa res reina? Et veig trista.
- No es res mama, només estic una mica preocupada i cansada, res mes.
- Molt bé doncs descansa, aviat estarà el sopar.
Nomes sortir la mama sento "you and me are friends for ever, we are friends forever, friends for ever" es el meu mòbil, corro a despenjar es el David.
- Que has descobert!?- li pregunto sense deixar-li dir res.
- L'Enric està molt estrany, no sé que li deu passar...
- Però que t'ha dit!?- el tallo sense deixar-li acabar la frase.
- Bé, tranquil·litzat, m'ha agafat el telèfon la seva mare he sentit com ella parlava amb l'Enric, de primer ell li ha dit que no es pensava posar, la seva mare li ha dit que no digués mes besties, que els seus amics devien estar preocupats per ell, i llavors de mala gana si ha posat, l'he saludat i ell m'ha preguntat que què volia i que no el molestés mes, li he preguntat que què li passava i m'ha dit que no li tornés a trucar, ni jo ni la meva novieta, que no en volia saber res de nosaltres i m'ha penjat.
- No ho entenc, què li està passant!? I, a qui es referia en allò de "la teva novieta"?
- No ho sé Hanna, però potser ens va veure l'altre dia, quan ens varem donar aquell petó...
- Es a dir que es referia a mi... però... Per que?!
- No ho sé Hanna, potser hauries de parlar tu amb ell no trobes?
- Ara mateix aniré a casa seva, a veure que li passa.
- Molt bé guapa, quan sàpigues res truca'm.
- D'acord.
M'aixeco del llit, vaig en bata i ràpidament em poso el vestit nou. Quan vaig a sortir de casa sento la mama.
- On et penses que vas joveneta?
- A casa l'Enric un moment li he de dir una cosa urgentment.
- Ni t'ho pensis, el sopar es a taula.
- Tornaré de seguida mama, de veritat, es urgent.
- No hi ha res que no pugui espera fins després de sopar- va replicar.
Tanco la porta de mala gana, i vaig cap a la cuina, només em menjo la meitat del plat d'ensalada, se'm ha fet un nus a l'estómac i no puc menjar res.
La mama es preocupa i em pregunta si em passa res i si no menjo per què no m'ha deixat anar a ca l'Enric, li dic que no es això, només que no tinc gana.
- Mama, si us plau, deixa'm anar a casa l'Enric es urgent de veritat.
- Apa vés, però no tardis.
M'aixeco com una fletxa de la taula, vaig a l'habitació a buscar la jaqueta, perquè al carrer hi fa una mica de fresca, després surto al carrer i corro amb el mes ràpid que puc cap a casa l'Enric, quan arribo truco al timbre i m'obre la seva mare.
- Bona nit, senyora, que puc parlar amb l'Enric?
- Un moment vaig a veure si hi es.
- Molt bé gràcies.
Em quedo palplantada davant la porta uns minuts i surt la Marta, la mare de l'Enric, em diu que l'Enric ja es al llit, diu que no es troba gaire bé i que des d'ahir a la tarda està xafat i trist.
- Bé em sap greu haver molestat.
- No et preocupis dona- diu amistosament,- si vols passa demà al matí segur que hi es i així pots parlar amb ell.
- Molt bé gràcies.
- De res maca, fins demà.
Me'n torno a casa caminant a poc a poc, amb el cap cot, no puc entendre perquè l'Enric no em vol veure ni parlar, a mi em cau molt bé i pensava que jo a ell també, però de sobte ell no em pot suportar, tot el que tinc ho esguerro, com puc ser tant sapastre?
Arribo a casa, obro la porta, a la sala hi ha els papes, els dic que me'n vaig al llit, la mama em pregunta que què m'ha passat que estic tant trista, li dic que no es res, tant sols cansament, i sense dir res mes me'n vaig al llit.
Em desperto tard, i quan ho faig em sento molt malament, em sento malament per no haver-me despertat abans, havia d'anar a arreglar les coses am l'Enric, i m'havia adormit! Era increïble, com podia ser tant estúpida i dormilega! Em vaig aixecar, em vaig vestir, vaig anar corrent cap a la cuina on era al mama.
- Bon dia dormilega! Vols esmorzar
alguna cosa?
- No, tinc pressa, he de sortir.
No dic res mes, corro cap a la porta i marxo volant cap a casa l'Enric, truco i sento la Marta que diu "Enric, obre tu!" "per fi!" penso. S'obre la porta i l'Enric apareix al darrera.
- Que vols?
- Saber que et passa, fa dies que no contestes a les meves trucades, i ahir et vaig venir a veure i estaves dormint, que passa res Enric?
- No res, simplement no tinc ganes de parlar amb tu així que no m'empipis mes.
- Però... perquè!?
- Adéu- em diu tancant la porta d'un cop.
Estic enfonsada, ploro sense parar no vull anar a casa els pares em veurien plorar i es preocuparien, truco a casa i dic que vaig a fer una volta amb el David, tot i que no es veritat, així no es preocuparan. Sé molt bé on vull anar, vaig caminant fins al poble, després creuo camps d'herba i per últim baixo un pendent escarpat, arribo a la coveta que em va ensenyar el David, m'hi assec i ploro sense mes, no em solc posar així per un amic però l'Enric... té alguna cosa que el fa especial.
- Hanna? Que et passa res?- sento una veu que de seguida reconeixo, es en David.
No responc, només miro a terra i ploro, ell s'apropa i m'abraça, "no plores guapa" em diu.
- Que ha passat?
- Es... es l'Enric- tartamudejo sanglotant.
- Segueix sense agafar-te el telèfon?
- No, fa una estona l'he anat a veure i m'ha dit que no l'empipi mes, no em vol tornar a veure.
En David m'abraça més fort.
- Estimes molt l'Enric oi?
- Si, David, me'l estimo moltíssim.
Ens quedem una estona mes, en silenci abraçant-nos, es una abraçada d'amics, res mes. En David es un bon amic, ho acabo de comprovar. M'agafa per la ma i m'estira fins al rierol, agafa una mica d'aigua i em neteja les llàgrimes.
- No ploris mes- em torna a abraçar.
- David, gracies per tot, però ara me'n he d'anar - dic desprenent-me de la seva abraçada.
Marxo cap a casa, encara ploro, però abans d'entrar al jardí em netejo bé les llàgrimes.
- Hola!- crido intentant que no se'm trenqui la veu.
Vaig a la sala, on la mama està llegint una novel·la policíaca.
- Mama he pensat que si a tu i al papa no us fa res podríem avançar la nostra tornada a casa.
- Quan vols marxar?
- Si no us fa res... demà mateix.
- Que passa res, Hanna?
- No, de veritat, estic bé, només es que enlloro la vida de Barcelona.
- Molt bé, si es el que vols parlaré amb ton pare i demà mateix marxarem. Ara vaig una estona a ca la Marta.
- D'acord, però, mama, si us plau, no diguis res de que marxem, si us plau.
- D'acord- respon sense mes la mama, m'estranya que no em faci cap pregunta però me'n alegro.
Vaig a la meva habitació, començo a recollir la roba, però de seguida me'n canso i em deixo caure sobre el tros de llit que queda lliure de roba. Tanco els ulls , no tic ganes de tornar a la capsa de sabates, però no hem puc quedar mes temps aquí. Sospiro i torno a plorar. La mama arriba de ca l'Enric, truca a la porta de la meva habitació, m'apresso a netejar-me les llàgrimes i li dic que pot passar.
- Vaig a guarnir el braç de patata i quan estigui llest dinarem.
- D'acord.
Surt de l'habitació, al cap d'una estona dinem i en acabar continuo recollint roba fins a les sis, que em decideixo a anar per última vegada a la piscina, m'hi estic fins a les vuit. Em sona el mòbil.
- Sí, digui?
- Estàs millor guapa?
- Sí- menteixo.
- Vols venir al cafè després de sopar?
- Mmmmm... d'acord però molt poqueta estona.
- Molt bé , et passarem a buscar a les onze.
- Fins aleshores- penjo el telèfon.
No m'apeteix gens ni mica anar al cafè però marxo demà i si no hi vaig no podré tornar a veure al David, així que hi vaig. L'Enric no hi es i jo sento la necessitat de marxar d'allà, el David ho nota i m'agafa de la ma "et duré a un lloc màgic" em diu, perfecte, allà hi estaré bé. Estem a la coveta fins a les dotze i llavors el David m'acompanya a casa. Quan som a la porta li faig un petó i l'abraço com mai abans ho havia fet, no el tornaré a veure en molt de temps.
- Fins demà, guapa, anima't.
- Ho faré- dic,- adéu David.
- Fins demà guapa.
- Sí, fins demà.
Hem desperto a les deu, esmorzo torrades amb mantega, suc de taronja, un croissant i un got de llet. La mama diu que es la primera vegada que em veu endrapar tant i riu, totes dues riem, jo hem justifico i li dic que he d'agafar forces per al viatge. M'aixeco de la taula i li faig un petó.
- Vaig ha acabar de recollir les coses.
- Molt bé, si vols pots anar a fer l'ultima nedada.
- No ho sé... ja ho veurem.
- D'acord guapa.
Em tanco a l'habitació, agafo el mòbil i marco el número del David, em salta el contestador i, me'n alegro.
- David, soc jo, la Hanna, només em volia acomiadar,avui marxo cap a casa, espero que no t'enfadis per no haver-te avisat, i espero que si ho fas em perdonis aviat, també espero tronar-te a veure, et trucaré quan sigui a Barcelona. T'estimo molt. No ho oblides "Friends for ever"
Penjo i me'n vaig a la piscina, mentre jo soc a la piscina el David va a parlar amb l'Enric. Truca varies vegades al timbre abans que li obri l'Enric.
- Que vols tio!? No et vaig dir que em deixéssiu tranquil o que?
- Estàs atontat tio!! No veus que la Hanna s'ho està passat per culpa teva, mira escolta- li posa el telèfon a l'orella i va sentir el missatge que li havia deixat.
- Ja ha marxat?- fa cara de trist però de sobte es refà- doncs molt bé que s'ho passi bé allà on vagi! Perquè m'hauria d'importar a mi, ni tant sols m'ha avisat! A més a més jo no soc el seu noviet.
- L'únic que ets es un imbècil que no s'adona de res! Si la Hanna ha marxat o marxa només serà per culpa teva, aquests dies s'ho ha passat molt malament! Sembla que siguis sec! Que no veus que la Hanna i jo només som amics perquè ella et vol a tu!? Hauries de ser una mica més llest!
L'Enric li tanca la porta als morros i se'n va cap a dins. El David marxa cap a casa seva, quan arriba em truca, però jo soc a la piscina i no me'n adono.
- Nena, ves sortint, que hem de carregar les coses al cotxe i marxar.
- Sí. Mama, ja surto.
Faig cas a la mama i els ajudo a posar tot al cotxe. Al cap de mitja hora tots tres som dins al cotxe.
- Espera!- crido,- m'he deixat el mòbil.
Baixo del cotxe i agafo el mòbil de la meva habitació, tinc un missatge al contestador, es en David.
- L'últim que desitjo es que marxis, però si aquí no estàs bé es el millor que pots fer, truca'm quan arribis a Barcelona si us plau, jo també t'estimo i mai t'oblidaré, Friends For Ever.
Pujo al cotxe, i el papa arranca, jo recolzo el cap al recolzacaps del cotxe, i ploro, ara ja s'ha acabat, adéu al cafè, adéu al lloc màgic, adéu al David i adéu a l'Enric.
- Aturi's, aturi's!!!!- sentim uns crits i veiem algú que s'apropa cridant i corrent jo no sé qui es i l'ignoro, el papa atura el cotxe i baixa.
Al cap d'uns minuts el papa li diu alguna cosa a cau d'orella a la mama i tots dos s'allunyen del cotxe agafats de la ma. Sento uns copets al vidre "toc toc" , alço el cap per mirar qui hi ha a l'altra banda de la finestreta, deu ser el papa que vol que baixi del cotxe, alço la vista i veig una cara que no s'assembla en res a la del meu pare.
- Hola, Hanna.
- Hola- dic secament.
- Estàs enfadada?
- Tu que creus, Enric?
- Que en tens motius.
- Doncs ja ho saps.
- Hanna...- me'l miro i veig que li cauen dues llàgrimes, galta avall.
- Que vols!?- crido, plorant jo també.
- Sé que m'he portat molt malament, soc un ruc, estava gelós.
- Gelós?! Gelós de que?!
- Gelós del David i de tu, us vaig veure el dimecres, al rierol.
- Per que t'ha de molestar que m'estesa amb el David!? No ho entenc!- crido enfurismada.
- Perquè...- comença a dir acotant el cap,- perquè t'estimo- diu fluixet, mirant a terra.
Em quedo parada, sense poder articular paraula, ell obre la porta del cotxe i baixa, marxa camí enllà, tardo en reaccionar, però al final baixo del cotxe.
- Enric!- crido- espera!
L'Enric es gira, està plorant, corro cap a ell i l'abraço molt fort.
- Jo també t'estimo- dic, i tots dos ens fem un petó als llavis.
De sobte apareixen els pares i em diuen.
- Ajuda'ns a descarregar, em sembla que ens queda una setmana i mitja de vacances.
Somric, l'Enric també somriu, i entre els quatre descarreguem el cotxe. Quan tot es al seu lloc de nou l'Enric i jo anem al cafè, de camí li dic:
- Espero que no et faci res que abraci al David, perquè en veure'l li pendo feer una abraçada gegant.
- No et preocupis no soc gelós jo.
- Mes et val així- li dic, i li agafo la ma.
Arribem al cafè i, a la barra assegut com sempre hi ha el David, en veurem amb l'Enric somriu i ve cap a mi.
- Ja veig que no has marxat- em diu abraçant-me.
- Ja veus- dic contenta.
- Friends for ever- diem tot dos al uníson, i riem.
- David, ho sento m'he portat malament amb tu.
- No passa res, però una altra vegada no siguis tant imbècil.
- No et preocupis- diu l'Enric.