Un café i un adèu.

Un relat de: C_Drake

Quan es desgrana el temps que es duu a la butxaca...
mentres prenent un café sents el remor d'un nou café...
algú que et mira mirant-se a si mateix, preguntant-se com passa el temps...
fent tard o esperant per arribar massa d'hora, marxant per acabar...
per començar un altre temps, oblidant-se de com s'ha arribat aquí...
escoltant la conversa, que és silenci i paraules llunyanes, moviments...
expressió de pensaments no expressats, moviments de paciència tardana...
i el café que s'acaba quan el temps deixa de ser temps per ser caminar...
conversa que continua malgrat que ja no s'escolta, que ja és obvietat...
un deixar enrera les no presses per continuar...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer