He viscut...

Fa anys vaig conèixer una gran persona, un ser que em va canviar la vida. No us podria dir que em donava, ni que li donava jo a ell per a que revessa tant a canvi. Era una persona prepotent i orgullosa, però intuïa que darrere aquella coraça hi havia una persona especial. Els fets es van anar succeint, les hores compartint, els secrets confessant, el respecte augmentant .
No podia frenar aquell sentiment ni ignorar-lo, era tant fort el que sentia que vaig apostar per ell, per mi, per nosaltres, per la nostra historia. Durant molts dies i moltes nits, vam compartir molt més del que em podia imaginar, era un tot, compartíem el dia a dia, els dubtes, les alegries, les tristeses, les tensions, les emocions i tot allò que era possible compartir.
Tot ens anava bé mentre estiguéssim junts, qualsevol lloc on poguéssim ser nosaltres era el nostre cau de tranquil·litat. No em jutjava, ni ell ni el seu entorn, i això em donava una pau que em feia falta.
Amb una mirada ens enteneiam, amb un silenci ens escoltàvem, amb poques paraules ens ho deiem tot. Es tan fàcil estimar.lo.
Necessitava veure'l , necessitava saber.lo al meu costat, em preocupava si s'enfonsava, em preocupava per ell d'una forma sincera.No volia que res ni ningú li fes mal, volia que fos feliç però no sempre ho conseguia.
Van anar passant els anys i quelcom en ell va anar canviant, notava que s'anava allunyant, que no em necessitava tant com jo a ell.
M'haig sentit molt sola a vegades, he anat curant les meves ferides amb el record de la seva mirada, amb el record de les seves carícies, amb el record de la seva companyia, amb el record de les seves paraules.
Poder semblarà que soc feble i no puc sortir d'aquesta tormenta de sentiments ofegadors, però no, tots aquest sentiments que he après aquests anys, m'han ensenyat que es pot estimar i creure en una persona i que es mantindrà viva l´essència de la veritable amistat, confiança i respecte.
Qui sap si algun dia podré tornar a abraçar-lo, si algun dia em voldrà tornar a abraçar, si algun dia podré dir-li que mai l'haig deixat d'estimar. Com que res no sé, esperaré a que tu, vida, em facis aquest regal.