He gosat

Un relat de: gemjor

He gosat, per fi, empènyer la vella porta,
acompanyant-ne el cruiximent,
amb cautela,
fins i tot, amb basarda.

En el silenci, identifico les ombres,
a través de l'escletxa de llum i partícules,
que penetra de cop,
en l'estança.

La solitud em busca
i em troba.
Cada recó de la casa l'acull, immòbil.
Sóc jo l'estranya,
ara ho veig.

Tots els objectes, n'han pres, ja fa temps,
possessió.
Fins i tot la pols, sembla instal·lar-se
en la imatge capturada
d'un passat desconegut.

Un gran temor m'aclapara
i em paralitza.
Qui sóc jo per pertorbar, de sobte,
la calma de la mort?

Potser hauré de tornar enrere
i fer com si només hagués estat
un somni.


Comentaris

  • sensibilitat...[Ofensiu]
    Catalina | 21-02-2014 | Valoració: 8

    Maco, molt maco...
    Pura sensibilitat i molt molt descriptiu... L'interior i l'exterior sempre es barregen, oi? Som allò que percebem o percebem allò que som?
    On comencen i on acaben els límits de la nostra realitat? Avui és la pregunta que m'envolta, que em sobrevola, que m'observa i que jo observo....

    Gràcies!

    Catalina.

  • Percepcions...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-07-2005

    més enllà de les mirades, tot just acaronant tot allò que no es veu.
    Cercant subtilment les llums i les ombres de tots els elements, deixant entrar les sensacions capturades.
    Gosar mirar i perdre's en allò que es veu i que no es veu és un sospir d'encís i de temença alhora. El cor s'inunda d'estranyes sensacions que el cap no pot arribar a comprendre.

    M'agrada el misteri amagat entre les línies i com et vas sentint capturat dins d'aquesta contemplació tan especial.
    Tot plegat té un encís difícil de descriure.

    Una abraçada!

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 14-07-2005 | Valoració: 10

    aquesta manera de dir... entrant de puntetes... amb temor... en silenci que fa sentir la respiració lenta de la pols...
    aquesta manera d'escriure suau, lenta, pas a pas... creant atmosfera i tensió... donant importància a cada mot, a cada partícula, a cada cèl·lula adormida en l'estança de la ment...
    aquesta manera de crear amb mans de seda un poema... uauau! bestial!!!
    m'encanta quan un poema deixa el seu orgull i vestimenta luxosa i es torna... humil, com si no volgués dir gran cosa i deixa al seu pas... una sensació estranya i a la vegada perfecta...
    felicitats... no t'havia llegit mai i et poso a preferits...
    una abraçada!

  • Caram, gemjor![Ofensiu]
    Llibre | 14-07-2005

    Publiques poc a Relats, però el que ens ofereixes és un regal de lectura.

    Em sap greu no poder-te comentar ara (és que són les 0.45 i tinc son), però prometo que hi passaré de nou, per aquest teu raconet, per tornar-te a llegir.

    Fins aviat,

    LLIBRE

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

gemjor

3 Relats

13 Comentaris

3146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Últims relats de l'autor