Cercador
He gosat
Un relat de: gemjor- Compartir:
He gosat, per fi, empènyer la vella porta,
acompanyant-ne el cruiximent,
amb cautela,
fins i tot, amb basarda.
En el silenci, identifico les ombres,
a través de l'escletxa de llum i partícules,
que penetra de cop,
en l'estança.
La solitud em busca
i em troba.
Cada recó de la casa l'acull, immòbil.
Sóc jo l'estranya,
ara ho veig.
Tots els objectes, n'han pres, ja fa temps,
possessió.
Fins i tot la pols, sembla instal·lar-se
en la imatge capturada
d'un passat desconegut.
Un gran temor m'aclapara
i em paralitza.
Qui sóc jo per pertorbar, de sobte,
la calma de la mort?
Potser hauré de tornar enrere
i fer com si només hagués estat
un somni.
Comentaris
-
sensibilitat...[Ofensiu]Catalina | 21-02-2014 | Valoració: 8
Maco, molt maco...
Pura sensibilitat i molt molt descriptiu... L'interior i l'exterior sempre es barregen, oi? Som allò que percebem o percebem allò que som?
On comencen i on acaben els límits de la nostra realitat? Avui és la pregunta que m'envolta, que em sobrevola, que m'observa i que jo observo....
Gràcies!
Catalina. -
Percepcions...[Ofensiu]ROSASP | 14-07-2005
més enllà de les mirades, tot just acaronant tot allò que no es veu.
Cercant subtilment les llums i les ombres de tots els elements, deixant entrar les sensacions capturades.
Gosar mirar i perdre's en allò que es veu i que no es veu és un sospir d'encís i de temença alhora. El cor s'inunda d'estranyes sensacions que el cap no pot arribar a comprendre.
M'agrada el misteri amagat entre les línies i com et vas sentint capturat dins d'aquesta contemplació tan especial.
Tot plegat té un encís difícil de descriure.
Una abraçada!
-
uauau![Ofensiu]Capdelin | 14-07-2005 | Valoració: 10
aquesta manera de dir... entrant de puntetes... amb temor... en silenci que fa sentir la respiració lenta de la pols...
aquesta manera d'escriure suau, lenta, pas a pas... creant atmosfera i tensió... donant importància a cada mot, a cada partícula, a cada cèl·lula adormida en l'estança de la ment...
aquesta manera de crear amb mans de seda un poema... uauau! bestial!!!
m'encanta quan un poema deixa el seu orgull i vestimenta luxosa i es torna... humil, com si no volgués dir gran cosa i deixa al seu pas... una sensació estranya i a la vegada perfecta...
felicitats... no t'havia llegit mai i et poso a preferits...
una abraçada! -
Caram, gemjor![Ofensiu]Llibre | 14-07-2005
Publiques poc a Relats, però el que ens ofereixes és un regal de lectura.
Em sap greu no poder-te comentar ara (és que són les 0.45 i tinc son), però prometo que hi passaré de nou, per aquest teu raconet, per tornar-te a llegir.
Fins aviat,
LLIBRE