Cercador
La tristes i el temps
Un relat de: gemjor- Compartir:
La tristesa i el temps s'uneixen aquest matí
i em cobreixen d'una aura de desencís,
silenciós i pausat, per ara.
Ara que escric i els mots flueixen, amb més o menys fortuna,
apaivagant suaument el meu neguit,
em reconcilio un xic amb l'existència.
Seguir un camí és difícil.
El bosc és ple de corriols i dreceres, sovint marrades.
Quin he de seguir ? La gran pregunta!
No hi ha gaire temps per pensar, la pressa et xucla
i la fam (si se'm permet la broma fàcil), se't menja.
Amb mirada introspectiva m'escolto el batec del cor,
lentament compassat.
Al meu voltant, la quotidianitat m'observa (i jo a ella).
L'angoixa apareix, després de molts dies i tanmateix,
és ara que escric, per què ?
Malenconia, si, però també un cert despit,
m'embolcallen avui i el fred m'arriba al ossos,
sense dir res, tampoc no callen.
Busco en la paraula, el gest que em salva.
És això, no rieu, el que em rescata
del no res, del buit, del "dia passa i els anys empeny".
Pugui sempre aquest blanc oceà de paper,
esdevenir-ne el rai i la tinta, el bàlsam.
Comentaris
-
La tristesa i el temps[Ofensiu]Llibre | 15-06-2005
De La tristesa i el temps en podríem extreure una màxima: és quan escrius, que vius... perquè et reconcilies amb l'existència. Sí: és quan escrius que pots abocar els sentiments sense embolcalls. Tal qual. Nus.
Hi ha aspectes del poema que m'han cridat l'atenció. Per una banda, m'ha agradat que malgrat la temàtica amb un punt de melangia, s'entreveu una guspira d'ironia o d'humor. Una característica vital (o a mi m'ho sembla) per enfrontar-se al dia a dia. És quan escrius: i la fam (si se'm permet la broma fàcil), se't menja.
Hi ha un altre aspecte, en el vers 14, que m'ha fet pensar: Al meu voltant, la quotidianitat m'observa (i jo a ella). Aquest i jo a ella... denota que la poetessa no roman aturada davant l'ombra de la melangia. No. També l'observa, per lluitar-hi a través de l'escriptura.
Però de tot el poema em quedo amb els dos darrers versos:
Pugui sempre aquest blanc oceà de paper,
esdevenir-ne el rai i la tinta, el bàlsam.
Em sembla una imatge d'una plasticitat exquisida.
Fins la propera,
LLIBRE