He decidit no esforçar-m'hi tant

Sempre m'havia pensat que l'esforç és la millor eina per anar endavant.
Esforçar-se molt, per treure'n el millor d'un mateix.
Potser ja ho portava inculcat, l'aprenentatge a la socialització també t'ho va repetint al llarg dels anys, perquè no se t'oblidi.
Ara, ja no ho veig tan clar. Observant la natura atentament, me'n he adonat que l'esforç és mínim, només el just i imprescindible. No hi ha demostracions de grans lluites i fites a conquerir, el missatge és senzill, concís i pràctic.
I clar, si en la natura es troba l'equilibri més espontani, el que és capaç de fer funcionar un engranatge tan complex i durant tants mils d'anys, llavors això ja dóna molt que pensar.
No crec que l'arbre s'esforci molt en florir, ni la llavor quan empeny la terra, ni la papallona quan vola, ni tampoc el planeta quan fa els moviments de rotació i translació.
Em dóna la impressió que precisament es regeix per la llei del mínim esforç.
Fluir potser seria la paraula. La natura va fent sense presses, sense pauses, és constant, amb una intel·ligència còsmica i manté un equilibri estranyament misteriós.
Realment un esforç sobrehumà no sé si és molt natural, almenys sinó és per salvar alguna vida.
Potser n'hi hauria prou en fer el que es pugui, només amb la bona voluntat.
Voler ser impecables, sense faltes, sense errors, esforçar-nos tant i tant per fer-ho tot tan bé, he acabat deduint que esgota l'energia i fica fites cada cop més difícils, més inassequibles. És el peix que es mossega la cua.
Ostres! tampoc deu ser un aquí m'ho portin i un passo de tot, no voldria passar-me a l' altre extrem.
Però, és que costa tan poc fer les coses quan realment t'agraden i les fas de bon grat, quan et perds en el temps i no te'n has adonat. Et sents fluir, com la pròpia natura.
Llavors això d'esforçar-me desesperadament no m'acaba de quadrar, almenys la meva experiència ha estat bastant fatídica. He tingut veritables fuites d'energia i moltes dolences repartides al llarg del cos, del cap i dels anys.
Així doncs, he pres la determinació de continuar observant la natura i de fer bonament les coses el millor que pugui sense tant esforç i sobretot gaudint-ne.
Ja veurem que en surt de tot això...