Has triat estriat

Wilfredo estava ajagut al terra del apartament, el llit estava massa humit i brut per concebre l'acte de seure, llargs dies de caos i desorientació acompanyaven a l'habitació i a Wilfredo, amb els dits tocava trossos de traçosos d'angúnia que havia escampat duran els dies. Les jornades de por i fàstic havien acabat la nit anterior, havia sentit les sensacions mes obscures de l'home, els sentiments foren tant forts que deixaren amb ells textures de colors i olors diferents escampats per l'habitacle, es podien distingir l'odi i el rancor de la resta pel seu aroma extremadament fort. Assegut a terra no recordava res del dies de fang i espuma , només podia veure aquella pasta de sentiments que li portava records fugaços. Va introduir-se una mica de massa de odi a la cavitat bucal i acte seguit va sortir precipitadament del la boca emeten un soroll atapeït, tacant-se aixi les seves delicades cames.
Ell estava brut, no atenia la higiene desde la setmana anterior, estava cansat i desganat, era alt i prim, braços llargs llavis fins, uns ulls foscos com la claror que mai mirava llargues pestanyes i un nas eminentment sortit, vestia roba elegantment mal portada, pantaló negre camisa blanca alè agre, una ampolla de allò o de lo altre sempre l'acompanyava.
Va aixecar-se, una passa i va caure a terra, va aclarí els ulls fins deixar-los blancs completament, va riure i amb dos dits es va treure la rebava dels llavis, va tornar-se a posar de peu, i coordinadament va aconseguir sortir d'allà.


Fi¿