Has estès el rostre...

Un relat de: Marc Freixas
Has estès el rostre, aquesta vida
a llocs inconfessables de la memòria.
Duem el somriure fàcil, fràgil
per tots els racons de l'esfera -terrestre-
i encara no trobem prou excuses
per aplanar camins impracticables...
desviem com sempre la mirada
per traçar línies inconegudes i malignes.
Com en seria de fàcil
trepitjar ferms per dins de casa
sabent que tot ens ve donat pels que ens estimen.

Comentaris

  • betixeli | 23-10-2011

    Ja tens raó quan dius que és fàcil caminar per llocs coneguts, per llocs on sabem que ens tractaran amb afecte; però què me'n dius del plaer de descobrir llocs nous, terrenys en un principi esquerps i que amb el temps aconsegueixes fer-te'ls teus i entranyables?

  • gypsy | 12-10-2011


    Has estès el rostre per la memòria... quina magnífica metàfora i quanta profunditat desvetllen els teus mots, breus i lúcids poetàs!


    gyps

  • Darrere el llindar...[Ofensiu]
    brins | 20-09-2011 | Valoració: 10

    Efectivament, Marc, són les persones que ens estimem, especialment les que conformen la nostra família, les que ens poden proporcionar la veritable felicitat. Res ni ningú més ens pot oferir tanta estabilitat.Tot i que això hauria de ser molt evident, moltes vegades no ens n'adonem; aparquem els nostres sentiments i les nostres mostres d'amor sense valorar suficientment el gran tresor que tenim molt a prop. Poemes com el teu ens recorden aquesta realitat. Gràcies per les teves paraules.

    Com que m'ofereixes la possibilitat d'escollir un poema per al teu proper recull, i com que aquest tema em desperta mil records meravellosos, et proposo que el seleccionis.

    Rep una forta abraçada plena de bons desitjos. Tant de bo aconsegueixis portar a terme tots els teus projectes i totes les teves il·lusions.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Tot ens ho dóna l'amor[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-09-2011 | Valoració: 10

    L'amor, el desig i el gaudi de les persones que estimem i què ens estimen ens ho donen tot, l'estabilitat, l'alegria, la joia, la trempança, tot.
    I de vegades som nosaltres els què no volem ésser massa estimats o tenir als éssers estimats amb nosaltres, perquè de vegades hem de descansar una mica de tot. Però tot ens ho dóna l'amor d'aquells que ens estimen.

    Vicent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.