Gràcies a les amigues

Un relat de: Somiadora Emboirada

Hi ha moments a la vida
que les circumstàncies no t'acompanyen
que estàs trist i desfet
i que no tens ganes de viure.

Allí és on apareixen les amigues
elles t'ajuden i et comprenen
farien qualsevol cosa per tu
i sempre amb alegria.

Això és el que em passa a mi.
Hi ha moments fatals
no tinc ganes de riure, ni menjar
i fins i tot, no tinc ganes ni de viure.

En aquests moments dolents
apareixen les meves amigues
amb la seva alegria i companyia
em fan desaparèixer tots el mals.

Aconsegueixen que un sentiment,
que hem comença al l'interior del cor
i em recorre tot el cos,
m'arranqui un somriure.

Mai expresso el que sento
sóc així i no canviaré
però en poemes com aquest
puc treure el que porto a dins.

Per vatros ho faria tot
perquè he vist que m'heu recolzat.
Sempre us portaré al cor
i mai us oblidaré.

Passin anys i centúries
sempre recordaré els bons i
dolents moments junts
i pensant-hi riuré!

Al vostre costat sóc feliç
i això és molt important,
no necessito res més
si us tinc a vatros en mi.

Us vull donar les gràcies
per aguantar-me i escoltar-me
per guardar els meus secrets
i per no abandonar-me."

GRÀCIES

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Somiadora Emboirada

Somiadora Emboirada

28 Relats

55 Comentaris

33156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Llibertat i sentiments són dos paraules que em defineixen. Em considero una persona carregada d'emocions i sentiments, que la més insignificant brisa d'aire em pot despertar alguna cosa i fer-me plorar. Aquests sentiments que porto dins, no tinc la facilitat de trure'ls a fora, no els puc alliberar si no és per escrit. Aquest és el resultat i la causa dels meus escrits: uns sentiments que porto dintre i que no hi ha manera d'exterioritzar-los si no és per escrit.




somnisemboirats.blogspot.com