GENÏNA ESSÈNCIA

Un relat de: Rafaelmolero
GENUÏNA ESSÈNCIA
A la vora de la mar, com un llampec
sobre un extrem t’inclinaves,
la gota no està quieta
ones d’arpegis et saludaven
no es repeteixen, mai dues iguals,
sols el temps, ell mateix
saludant-te.
La força de la mar, t’imanta i tu rius,
brolla com a dibuix, com a croquis brodat;
i els teus cabells
amb passió ruixats.
Les meues mans van tancant les gotes
encisant-te entre el pentagrama
de la vida;
i van creixent-te
com a eco en el cel
i en el temps.






Les gotes, com de molt lluny
genuïna essència
t’obris als meus dits,
que toquen dolçament
la mar.
Què fràgil és la teua llum
què delicada seda.

Què lentes van les ones de la mar
què bé sonen
per la música que escoltes
que jo toque, acariciant-les
prop de la teua pell
i et necessiten infinitament
quan les enamores perpètua.


Comentaris

  • Rafael[Ofensiu]
    Gabriel M. | 14-03-2013 | Valoració: 10

    Meravellós poema. Exquisides paraules i descripcions. Un poema net.

    Les gotes, com de molt lluny
    genuïna essència
    t’obris als meus dits,
    que toquen dolçament
    la mar.
    Què fràgil és la teua llum
    què delicada seda.

    Una abraçada cordial.

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.