Genètica

Un relat de: AVERROIS

GENÈTICA

En Pere Font viu sol a les afores de San Cugat, és solter i dona classes de Genètica a la Universitat de Barcelona. Molts diuen que és un solitari. Altres que és un excèntric, però la veritat és que ningú l'ha vist fora de la Universitat. Arriba, explica les seves teories més o menys encertades i amb més o menys gràcia. Passa per la sala de professors a veure si hi ha alguna reunió i desapareix. Fins i tot els alumnes estan escamats, però ell no dona cap signe de voler fer amistats. Ara el tenim en una de les seves classes...
-Bon dia senyors, avui parlarem de la Hipertricosis...Ja sé que molts de vostès saben que això és una malaltia, i pensaran, què carai té que veure amb Genètica. Doncs el que potser vostès no saben és que la Hipertricosis és un creixement anormal de la pilificació, en paraules més populars, creixement anormal i excessiu del pèl per tot el cos. És un gen recessiu el que produeix aquesta malaltia, sent un defecte genètic que pot aparèixer en un de cada milió de naixements...
D'un racó de l'aula s'aixeca una mà. És en Lluís, els seus companys li diuen "Google" ja que sap de tot. En Pere al veure'l...
-Digui'm senyor Lluís avui també ens delectarà amb alguna de les seves històries?
-Sap greu interrompre'l, però s'ha parlat molt d'aquesta malaltia i segons diuen també se l'anomena "la síndrome de l'home llop" En algunes publicacions han arribat a dir que amb el temps els que patien aquesta malaltia es tornaven licantrops, o sigui homes llop...
-Estimat Lluís, de veritat creu que existeixen els homes llop? No és massa gran per creure encara en aquestes coses? Amics meus, tenim entre nosaltres una persona que encara creu, segurament, amb els Reis Màgics...
En Pere va parlant tot menyspreant-lo i en Lluís s'asseu avergonyit i penedit d'haver trencat la salomònica lliçó del gran genètic. Passa l'estona i quan és l'hora en Lluís surt tan ràpid com pot abans de que els seus companys acabin de riure's d'ell.
Quan és de nit en Lluís agafa el cotxe i es dirigeix cap a casa d'en Pere...
-Ara veurà aquest fill de puta. No es riurà mai més de ningú.
La nit és fosca els núvols tapen la lluna que avui havia de ser plena. En Lluís està furiós, aquell professor sempre n'ha de dir alguna per riures d'ell. Mentre s'acosta al carrer d'en Pere els pensaments d'en Lluís encara augmenten més la seva ira. Para el cotxe davant de la casa del professor i surt sense pensar-ho més. Quan és a la porta s'atura i mira al cel. Sembla que els núvols s'estan esclarissant i aviat deixaran veure la gran cara de la Lluna. En Lluís fa sonar el timbre i sent com algú s'acosta per obrir. En aquell moment la Lluna surt i en Lluís sent com el seu cos està canviant. La porta s'obre i apareix en Pere que el mira des de el rebedor estranyat. Llavors amb les últimes paraules de ser humà en Lluís parla...
-Avui deixaràs de riure per sempre més...
El cos d'en Lluís ja quasi s'ha transformat del tot en un licantrop quan en Pere surt a la llum de la Lluna. Els ulls injectats de sang del que abans havia estat en Lluís poden veure com en Pere és transforma amb un formidable llop negre dues vegades més gran que ell. En Lluís dubte uns moments, però en Pere s'abalança sobre seu, tot dient...
-Avui no havies d'haver vingut, tinc ganes de sang calenta.


Comentaris

  • UN RELAT[Ofensiu]
    ANEROL | 23-06-2007 | Valoració: 9

    ràpid, atraient; em recorda els guions de còmic negre, de terror, amb dosis de caxondeo

  • UN RELAT[Ofensiu]
    ANEROL | 23-06-2007 | Valoració: 9

    ràpid, atraient; em recorda els guions de còmic negre, de terror, amb dosis de caxondeo

  • hosti Averrois![Ofensiu]
    gypsy | 06-06-2007 | Valoració: 10

    m'has deixat de pedra!!
    quin final!! no m'ho esperava, jajajaja.

    M'ha encantat i el tema també, d'aquells que tothom riu però fan respecte.

    petons!!

    gyps

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!