Gènesis - D'un origen del món

Diuen que les persones que estimem ens inspiren, ens ajuden, i ens animen sempre a continuar, pel camí que juntament amb elles -la vida- creem i recorrem. Tota amistat és única, genuïna i especial, tota amistat neix d'un somriure, i fa nàixer un món nou, únic i compartit únicament entre els qui la viuen.

Al principi de tot, hi havia sens inici ni aparent final, el caos, un rumor, que dins d'immensitat del buit, transcorria combinant milers de tons, milions de notes. Un murmuri d'una bellesa, d'una dolçor incommensurables, summament harmònic i infinitament canviant. Es movia, aquest, a través del llunyà abisme impulsat per un ànsia, un impuls creador del qual, en llarg dels segles tots els artistes n'han guardat una espurna, a partir la qual han ofert als altres i a ells mateixos l'oportunitat de somniar, i esdevenir, així, veritablement lliures. L'art no és sinó això, la noblíssima porta que condueix inequívocament a l'indret des d'on es fa posible albirar la majestuositat i l'esplendor de tota ànima humana, el reflex exaltat de la magnifica vastitud de l'univers.
Succeí, doncs, en un instant que de la pregona obscuritat en sorgí, producte del que semblaven mil veus unides, un únic so. S'estremí l'espai. Tremolà, un moment, la foscor:
DO
Dormia encara la vida esperant, al seu jaç impalpable, un senyal, encara per arribar. En vibrar l'encisador to se'n creà màgicament del negre buit una petita mota de blancor. El gènesi d'una llum enlluernadora que sense ombra de vacil·lació ni parèntesi manava del seu propi cor i s'expandia vers els confins més distants d'allò que seria anomenat cosmos. S'havia iniciat un extraordinari procés i perduraria ja incessable fins la fi dels temps.
Fou potser un fruit casual del destí o una inconscient trivialitat que els deus en llur vel·leïtosa actitud planejaren però, en aquell moment va ocórrer de nou l'inesperat: El suavíssim clamor tornà a néixer aquest cop però una mica diferent. De l'ànima de la clara lluerna brollà el torrent de sons, cantant, ara:
RE
Reculà, de sobte la força en la seva expansió, deixant, però milers de perles de brillantor immesurable sostinguin-se en el no res, la visió
apoteòsica de d'infinitat, la més pura representació de la perfecció absoluta.
Del camí ja se n'havia trobat l'inici, i la seva fi incerta atrau inexorablement com sempre ho ha fet i farà. L'aventura de l'existència havia començat i no quedava marxa enrere. Seguint l'embranzida del moment, amb d'impulsivitat de d'inexperiència que en aquell moment governava l'univers succeí així, no va ser quelcom meditat però, de sobte, retrona de nou aquell so màgic, variant però un xic:
MI
Misteriosament, i sense obeir a cap raó visible, la llum, deixà de contraure's, resultant una esfera de gran tamany. Blanca, però amb matisos verds daurats, blaus i terrosos, que creixien de manera gairebé imperceptible, però imparable. Desplegant-se sens fer remor, creant una estampa celestial.
Havia nascut la terra, el nostre món, preciós, idil·lic, incomparable.