Für Elise

Recomanació: llegir-ho amb la partitura davant, o si més no amb la melodia, sinó potser serà una mica complicat d'entendre-ho del tot.

Prerelat:
Petita nota orientativa pels que mai han fet classes de piano.
Dit 1: polze
Dit 2: índex
Dit 3: el del mig
Dit 4: anular
Dit 5: petit
Aclarit això, ja puc començar.

M'assec, col·loco les mans sobre el piano. La partitura està massa desplaçada a la dreta. La situo al mig. El tamboret, una mica més enrera, sinó el peu se'm menja massa pedal, i amb la punta és suficient. Torno a col·locar les mans sobre les tecles. La dreta, amb els dits 3 i 4 situats sobre el RE# i el MI. La mà esquerra, amb el dit 5 sobre el LA, dos escales més avall que la dreta. I llavors, començo. La dreta, tota sola, deixa sonar les notes que fan que la cançó sigui reconeguda a l'instant. MIREMIREMISIREDOLA. Llavors, quan l'esquerra escolta l'últim LA, afegueix un LAMILA a la melodia, pujant des de baix, i quan arriba a dalt, la ma dreta continua la frase amb DOMILASI. Sense aturar-se, mentre el dit 5 de la dreta prem el SI, el de l'esquerra prem, dues escales per sota seu, el MI, i torna a pujar amunt, i la dreta la segueix, parlant entre elles. De sobte però, aquesta reacciona diferent. S'atura, i toca de nou el MIREMIREMISIREDOLA, com si no sabés com continuar, i volgués començar altra vegada. L'esquerra pacient, repeteix el mateix d'abans, i la dreta li respon, fins que al final, decideix fer un petit acabament en forma de MIDOSILA. L'esquerra, sense adonar-se'n, continuava amb els seus principis de frase, però la dreta s'ha aturat i torna a començar, aquest cop, espera, de forma definitiva. MIREMIREMISIREDOLA. Es repeteixen les frases, el petit dubte, el recomençar de nou, fins que, la dreta, es queda penjada en un si estrany, i l'esquerra, desorientada, reacciona de mala manera pujant frenètica només utilitzant la tecla MI. MIMIMI, dit 5, 1, 2. La dreta s'espanta i fuig també amb el MI. MIMI, dit 1, 5. L'esquerra la persegueix enfurismada. MIMI, 5,1. La dreta continua més amunt. MIMI, 1, 5. La perseguidora creu que ja ha anat prou lluny la cosa, i coqueta, li diu REMI, utilitzant només mig to entre una nota i la següent. La dreta se la mira i respon: REMI. L'esquerra, hi torna: REMI. I llavors decideix que la dreta pot continuar tota sola. REMIREMIREMISIREDOLA. Altra vegada el mateix joc de preguntes i respostes, i de nou el petit dubte, entremig. Al final, la dreta decideix que ja n'hi ha prou d'aquesta melodia i canvia radicalment. Enfurismada perquè no han avançat gaire, prem més d'una nota a la vegada, i l'esquerra, que havia pensat exactament el mateix, li fa els cors. La dreta s'impulsa en el FA i el LA per acabar amb més força sobre el DO, mentre l'esquerra deixa anar una petita melodia d'onades, variant el to a cada vaivé, per comprenetar-se amb la mà dreta. La dreta continua plena d'energia, gairebé fa mal als dits de tan fort que apreta les tecles, baixa enfurismada, LASOLFAMIREDOSI sembla que es calma i deixa anar un LA més relaxat, però no és així, i com un llamp, toca SILASILASIDO, allarga el DO, creix, REREMI, pujant mig to cada vegada, i llavors vé un moment de calma... MIFALADO. El DO torna a durar més de l'esperat, deixant que es senti, de fons, les onades de la mà esquerra. I ja és sabut que després de la calma, vé la tempesta (o és al revés?). En aquest cas, és tal i com jo ho dic, i fent aturar les anades i vingudes de l'esquerra, la dreta embogeig completament. El dit 5 es posa sobre el SOL, i cada vegada que el seu dit 1 prem una tecla, aquest respon prement el SOL. La mà esquerra, exasperada, només sap fer que respondre precipitadament amb petits acords de dues notes, un de tres, quan veu que la dreta es calma una mica, però dura poc i hi torna. DOSOL SOLSOL LASOL SISOL DOSOL RESOL, i de nou, una mica de calma, l'esquerra torna a fer un acord amb tres notes i llavors la dreta, sense afluixar massa el ritme, respira una mica alleujada, mentre l'esquerra calla per deixar-la descansar... La dreta es va aturant a poc a poc, fins que finalment, exhaurida, repren les notes del principi, ara que ja se les sap de memòria. L'esquerra la segueix sense remugar. Al cap d'una estona de frases plàcides, la dreta decideix acabar prement el LA. Però l'esquerra no hi està d'acord, s'ho estava passant bé. Ara és ella qui s'enfada, i fent la punyeta, comença a apretar el seu LA repetidament. Això molesta molt la dreta, que replica prement acords de fins a quatre notes, amb bemolls i sostinguts. L'esquerra, al seu torn, s'enutja, i ja no només apreta el LA, sinó que hi afegeix el RE. Això la dreta no s'ho esperava, i crida i remuga, endurint cada nota que prem. L'esquerra s'espanta una mica, i deixa estar el RE, però no prou com perquè s'aturi del tot. La dreta però, torna a estar fora de si, crida, dóna patades, esgarrapa, i quan ja no poden més, les dues es calmen i es queden en un acord de MI, que ho deixa tot mig penjat. Decideixen engegar de nou. La dreta puja cap amunt tan ràpid que l'esquerra no la pot seguir, i sense saber massa les seves intencions, deixa caure un acord de LA de tan en tan, com per dir-li que encara hi és. Però la dreta no li fa cas i puja amunt, fins a dalt de tot del piano, i allà, amb un sospir, es deixa caure trepitjant totes les notes que es troba al seu pas. 5,4,3,1,4,3,1,3,1,3,2,1,4,3,2,1,3,2,1,3. Llavors una cosa sorpren a la mà dreta. Aquella última tecla li sona vagament. Podria ser que fos... sí, és ella, la melodia que tan s'estima... MIREMISIREDOLA. L'esquerra per fi, sap de què va la cosa, i li segueix el joc. Pregunta, resposta, durant una bona estona, fins que, les dues exhaustes, es miren i veuen que el final s'apropa. La dreta i l'esquerra, segures d'elles mateixes, prémen 3 LA a l'uníson, tal com correspon als finals de tota melodia en LA menor. Trec les mans de sobre el teclat, m'aixeco, i saludo al públic.