Fugir per viure

Escapar, marxar, fugir empatxada de la monotonia, perdre'm enmig d'aquest mar, dins d'aquestes aigües incertes i inquietes, sense destí ni nord. Pensant en res i pensant en tot, oblidant-me de les possessions i vivint al segon.
A vegades ho deixaria tot per viure tan sols un dia en la llunyania de paradisos perduts dins els somnis, voler volar lluny per veure illes desertes, llocs per descobrir, cels de tots els colors, sentir que per un cop a la vida no sóc esclava de la societat, que respiro perquè vull respirar i que somric al veure sortir el sol.

Oblidar els cors trencats, deixar enrere els camins equivocats per seguir-ne de nous, sentir que ets minúscul al costat de les onades amb olor de sal, que tot gira però que tu avui no vols córrer, i pots asseure't i observar com la gent camina acceleradament, sense veure res ni ningú.
I ets sens alliberat, has trencat les esposes que t'oprimien els canells i et lligaven a una vida que no és la teva.