Frustrats

cosa que últimament no acostumo a fer, segurament per falta de temps, he vist que una interessant oferta per a qui et concedís el 115è comentari. Després d'avaluar els riscos de l'operació, de considerar si això resultaria realment productiu i de sospesar si estava en condicions, en cas d'esdevenir part en el negoci jurídic, de reclamar un augment de la teva contraprestació, els meus advocats han decidit donar-hi el vist-i-plau. Tanmateix, la durada de les reunions per tal d'avaluar la situació ha fet que no arribés a temps per a efectuar el demanat 115è comentari, i em preguntava el valor que donaríeu a la simple lectura dels relats.
Ironies apart (m'encanta ironitzar i tu ets un dels pocs relataires amb els quals em sento segur per fer-ho tranquil·lament, almenys des de El contracte), no puc dir-te gran cosa més que enhorabona per uns relats breus amb interconnexions entre si i una clara al·ludida (que ja ha respost a l'obsequi). He somrigut i, al final d'alguns (en especial, el de la impressora) he rigut obertament.
1r. Saps desconcertar al lector/a, tot i que això no és allò més destacat que vull remarcar.
2n. Allò més destacat que vull remarcar és que ets un mestre en convertir al lector/a en personatge del teu propi relat. No és un tercer que el llegeix, és simplement un personatge més de la història, sense que això suposi que hagi de traspassar la pantalla de... ui, com ho embolico, Déu meu! Vull dir que ens prens com a personatges del teu propi relat. I això és un art que jo no m'atreveixo ni a apropar-mi, per ara.
Vinga, tio, perdona per... Bé, siguem respectuosos amb l'ortodòxia jurídica ;-)
Vulgui si us plau acceptar les disculpes d'aquesta part pel que fa al retard en els comentaris, si bé així mateix aquesta part li comunica que en cap moment s'ha retardat (en excés) pel que fa a les lectures (amb la notòria excepció de "Quan tornin les foscors", que aquesta part espera poder començar a ser possible pel començament quan el temps [tercer imparcial] li confereixi la referida possibilitat). Rebi amb aquestes una molt cordial salutació,
Atentament

Vicenç Ambrós i Besa, assassí en sèrie de tradició victoriana de personatges imaginaris de l'Alta Societat.

sobretot el relat ultim referit al primer (bon canvi, els finals per mort inesperada estan bé, xo aket enkara millor).
tot i que no esta be dec dir-ho, realment m'he quedat amb les ganes de que a la Tiamat-Laura no li funcionés la impresora (ja he dit k es algo que no esta be de dir, xo...)

segueix sorprenen-nos

FRAN's

aquest és un bon regal d'aniversari (i el comentari que m'has deixat a un poema, més). Un regal d'aniversari preciós, diria (i el comentari que m'has deixat a un poema, també).

més bon regal d'aniversari que la recarga al mòbil :P


ja saps que tant tu com jo som poc expressius per aquestes coses, és més, no som gens expressius, i per tant ens hem de dir les coses d'aquesta manera... I sé que, tornant amb cotxe de l'estació de girona, només direm "ja he vist el teu comentari". Suposo que perquè som així, no? i no cal més.

només dir-te que jo també t'estimo

una abraçada i molts petons


Laura