Cercador


Llista categories

Fruit madur

Un relat de: aurora marco arbonés

FRUIT MADUR

Una mà encuriosida
palpa el ventre madur
de la mare gestant.
La pell tibant s'estria
i es tensa per l'inflor.
Fruit a punt d'esberlar-se
per la polpa que empeny
cap al líquid viarany.
Empara ella el pit
que vessarà la llet,
tebi suc de la vida.
Desprès d'esclatar el plor,
el nin, carn desitjada,
s'enfilarà, ulls clucs,
cap al mugró rosat.

Comentaris

Afegir comentari
  • El fruit de l'amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-02-2011 | Valoració: 10

    Oh!
    Un poema breu, però pleníssim d’emoció, de dolcor, de desig... d’amor en plenitud!
    És una narració presentada amb tant d'encert, que sembla un relat en vers.
    En ell es narra com el fruit ha madurat i ha arribat a les mans de qui ha llaurat amb cura, ha plantat la llavor de l’esperança i he esperat amb paciència... o impacientment, fins tenir la “carn desitjada” en braços!

    Quins records, Aurora, m’has provocat... quines imatges has retornat a fer vívides... quina bella màgia aconsegueixes amb poques paraules!
    Bé, no puc per menys que apropar-te l’accés a un altre ésser que, al meu parer, i al meu voltant tot sovint, ofereix un tipus ben diferent de fruits: El vent

    T’envio una abraçada madurada al sol de l’afecte sincer,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >