Fronteres

Vet aquí la línia,
aquesta ratlla traçada
un dia de febre intensa.
Quan el malalt en un deliri
decidí allò tant important ...
¿Són importants les fronteres ?

El malalt que, sense dormir,
va arribar a la taula de negociacions
un dia gris i va decidir:
una llarga ombra;
¿ va pensar en la terra callada,
els dies monòtons, ensopits
en que els homes observarien
aquell solc en terra ?
Esperant o planejant potser
la invasió...
¿Qui sap de què o cap a on ?

Aquesta traça silenciosa
en terra humida
de tardes de diumenge ;
amb la roba vella però neta,
amb les sabates enllustrades
de negre lluent.
On el guardaagulles sense tren
lleu inquiet.
I són tardes fredes de tardor
amb un terra de fulles
que mig tapen, dissimulen .

Guaitant l'altre costat,
esperant un enemic que no arriba,
però ha de venir segurament,
o això ens han dit.
Emprenyats mirant l'estigma.

Amb la por al cos i tanmateix...
una dèria molt fonda
de saltar la frontera.
I quan la saltem serem l'altre,
el desitjat, aquell que sempre
vam voler ser i no vam dir
per timidesa.

Ah, línia fronterera!
Els homes et van crear
pel vici d'imaginar-se l'altre!