Francesca

Un relat de: Melcior

Els dos fets més importants
cabdals en la meva vida
han estat obra de la mare,
al néixer, em donà la vida
però de jove, la llibertat .

No puc tornar-li
només amb amor,
aquestes joies
que gaudeixo .

Si una dona és gran
segur que és la Francesca ,
el cor el té tan gros
que no hi cap a dins el cos .

Farem del cor trossets
que n'hi hagi per tothom,
perquè és com una font
que no s'esgota ni gota,
per més càntirs
que s'hi omplin .

A la font venen a beure
des de l'avi fins l'infant,
l'aigua mai s'acaba
i més en surt
quan més se'n beu .

La font de la meva mare
és estimada globalment,
soc un raig privilegiat
per ser fill de tant d'amor .

Desitjo que un bon dia
s'obri al món
la meva font,
el raig més bell i gros
durà segur el seu nom .


Comentaris

  • Homenatge[Ofensiu]
    Naiade | 03-06-2008 | Valoració: 10

    És magnífic poder expressar tan d'amor i agraïment. Segur que la teva mare n'estarà orgullosa de saber que t'ha pogut fer tan feliç.
    Ets molt afortunat.

  • entres de ple a la [Ofensiu]
    jaumesb | 30-04-2008 | Valoració: 10

    vida

  • Molt bo![Ofensiu]
    ferrys | 09-12-2007 | Valoració: 9

    Sembla Jacme Roig, sense ser masclista
    he llegit el principi, allo de les dones de la teva vida, i esmentes a la dona a la mare, etc.
    sembla jacme roig al final de l'espill, quan salva a la seva dona i a la verge maria.

    a la seva mare no la salva, perquè el va fotre fora de casa!!
    jajaja

    vagi bé i salut!

    has llegit algun dels meus relats?

    ferrys

Valoració mitja: 9.67