Giragonsa de poeta

Un relat de: ione

Apareixes entre la llum i dia i nit es tornen festa,
amb la teua veu fonda travada entre les fibres.
Quan ens deshabillem és meravella i fosc misteri,
que ens torna els cossos prims muntanyes formidables.

Com subverteixes el temps és secret irrevelable
tornant-lo caramel des del xarop més aspre.
No hi ha segon viscut ordinari entre els teus braços,
ara ales invisibles que m'acullen en silenci.

Mai aprendré, poeta, el secret de la clau
amb què tu sol m'obres, m'escrutes, m'endevines.
No tinc per tu disfressa, ni cap mot fals possible
per ocultar-me als teus verds ulls, que són àngel i diable.







Comentaris

  • Veu fonda[Ofensiu]
    franz appa | 15-05-2008

    En oposició al teu anterior i primer relat, aquest poema parla de tu a tu a un veritable poeta, algú que encisa i transforma el seu amor en paraula i discurs. Meravelloses algunes imatges que sorgeixen de la boca del que interpel·la al poeta, joc d'espill ja que en si mateix destil·la la bona i veritable poesia.
    Salutacions,
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ione

ione

6 Relats

12 Comentaris

4789 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
io_ne@live.com