Cant d'Adam

Un relat de: ione

*

Photobucket


Dolça, tendra Eva… que no veus que els meus secrets et criden?
Camine pels dies humits i el meu cor taral·leja músiques ocultes
Mentre el llot i la tenebra es fonen sense remei ni enyor possible.
Mira de lluny la lluna plena i espera la mossegada àvida
Que et daré a cada bes que la teua pell de mar permeta.
Deixa lliscar la llepada de mel que de la llengua em regalima
Fins l'avenc que cada nit espere quan somrius rere l'espill.
I no hi ha ara vidre que t'evite, que vora teu sóc sols ànima neta,
homenatge de la carn vora la carn, foc i terra, aigua clara, pols aèria
que es fan tu a cada alenada que em regales amb el teu cos de sorra,
oh maluc, oh pit, oh boca tota que esdevé saba i ofrena!

Comentaris

  • Rera l'espill[Ofensiu]
    franz appa | 29-03-2009

    Adam rera l'espill, en aquest joc de miralls translúcids, vidres trasparents que no eviten, sinó que semblen acomboiar la mirada de l'altre, carregada de desig.
    Ione, has posseït la mirada d'Adam i celebres la seva mirada masculina fulminada pel desig, per l'anhel de posseir la boca, l'alè i l'avenc de l'Eva -de tu mateixa-.
    També ens fas saber que el temps és un material fungible que desapareix , i el/ens fas contemplar amb una estoica calma, ponderant el temps futur que serà el no-temps amb aquesta dolça i sàvia consciència que tot es resoldrà "sense remei ni enyor possible".
    No hi ha enyor, ara queda l'instant del plaer anticipat, la crida a la completud en l'abocament a l'altre. La crida a esventrar un a un els secrets que són pura ànsia de ser "saba i ofrena".
    Un bes,
    franz

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ione

ione

6 Relats

12 Comentaris

4787 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
io_ne@live.com