Feina Feta (Exit / Fracàs)

Va sentir-ho de passada i en un instant el cervell li va fer un salt i el va deixar en mig de la classe de geometria, setanta anys abans, quan el Sr. Gonzalez repetia cada dia la sentència de l'arbre, el fill i el llibre. Amb la humitat salada que sol anegar els ulls en moments com aquest, s'adonà que potser no havia acomplert els tres preceptes. Una llambregada al rellotge se li va endur la coïssor dels ulls; encara era a temps de posar-hi remei.
En el quiosc del davant va comprar una llibreta, un boligraf i va seure a l´únic banc del parc que els coloms respectaven. Allà, amb la caligrafia metòdica i cargolada de tants anys, va escriure arbre amb el ceremonial que exigia l'esdeveniment. Va arrencar el full, se'l va guardar a la cartera i va llençar la llibreta i el boligraf a la paperera. Ja havia escrit un arbre.
De tornada cap a casa, va decidir no passar pel bar on l'esperava el fill per acompanyar-lo a la sessió setmanal de taller de memòria. Va respirar tranquil, ja havia plantat un fill.
Quan pujava l'escala el cor li bategava amb una intensitat desacostumada; només faltaria que ara no en tingués cap. Un cop a dalt, amb l'angoixa acaronant-li la gola, va rebuscar per tot el pis. La recerca va ser llarga i feixuga però a la fi, com totes les coses que valen la pena, mig amagat darrera la figura de porcel·lana de la pastora i les oques, va trobar l'exemplar atrotinat de "L'illa del tresor". Havia tingut un llibre.
Llavors va baixar els setanta esglaons que el separaven del carrer amb els anys i l'artrosi clavant-se-li a cada genoll. Un cop a baix, amb la tranquilitat de la feina feta, es va estirar damunt el darrer graó i es va morir.