Assaig de cançó d'un estiu plujós (per aquells que han passat dels quaranta).

En aquesta temporada
plena de núvols i borrasques
i amb tantes calamarsades
que gairebé ja no es viu
per tal de fer el contrari
em vesteixo de corsari
per escriure i dedicar-te
aquesta cançó d'estiu.

Amb tot de negres cubanes
ple de rosses alemanyes
que movent corbes i tangues
ens esveren el ramat
que pastura per la sorra
mentre es torra i s'enamora
aquesta legió de micos
amb el body depilat.

Però a mi que el sol em crema
i em penja la papada
he passat ja dels quaranta
i llueixo massa pèl
me n'adono de seguida
que en aquesta corrida
amb el bestiar que hi desfila
ja no hi tinc pas res a fer.

Per això espero la lluna
la que tot m'ho dissimula
per venir a segrestar-te
i agafada del bracet
portar-te a alguna festa
de les d'envelat i orquestra
entre llotjes i pubilles
i balls del fanalet.

Quan comença la patxanga :
platja, bikinis a ratlles,
cor llatins, dones prohibides
i pilons d'aserejes
puja puja, baixa baixa,
entra entra, nyaca nyaca
ens anem prenent cubates
que la nit se'ns posi bé.

I arrenquen amb el tango
- ara ve quan jo t'arrambo -
mentre et canto a cau d'orella
tanmateix fos el Gardel,
et deixes anar als meus braços
i perdo tots els compassos
però amb les notes d'un pasdoble
quasi et faig tocar el cel.

El rock & roll em disloca
una samba em descol·loca
després el twist que em mareja
i el country em fa vomitar
les ranxeres i les cúmbies
els merengues i les rumbes
son el preludi i l'anunci
de que és l'hora de plegar.

I per arrodonir la festa
a la sorra de la platja
sota els núvols, les estrelles
i la lluna que somriu
em ve bé tastar-te el llavis
que l'amor ens fa més savis
i així queda acabada
aquesta cançó d'estiu.