Execució

Tot i ser el dia assenyalat per a la seva mort, l'Esparver estava molt tranquil. Tenia una confiança cega en els seus companys i sabia que els plans fets per al seu alliberament sortirien a la perfecció.
Havien sigut molts dies de reunions dins el camp de concentració. Un camp de concentració paradisíac, amb primaveres assolellades, que convidava a reposar sota oliveres centenàries contemplant turons amb glaucs boscos de pins i sentint el brunzir de les abelles d'un rusc proper. De tant en tant, arribava una brisa fresca i salada que feia somiar un mar blau, camí de llibertat. A la tardor, tot el decorat esdevenia groguenc, amb candents pinzellades de vermells de gerd, massa semblant al símbol dels carcellers.
Avui, però, tot era molt clar. D'una claredat radiant que contrastava amb la fosca nit anterior, en què s'havia passat hores sentint els udols d'una bandada de llops burells.
A cops i crits, els escollits pel darrer viatge amb destí cap al no res, van ser enquibits dins un estret i fastigós vehicle que pudia a pixum i destil·lava l'angoixa dels condemnats que els havien precedit. En arribar, l'Esparver va ser reclòs dins una reduïa cel·la, envoltat d'una foscor espessa, on només podia ajocar-se.
Un parell d´hores abans de l'execució van començar a arribar els primers tafaners amb esgarrifosos vestits de diumenge que denotaven un provincianisme molt tronat. Jubilats amb ferum de Varon Dandy portaven de la mà criatures amb sabates enxarolades i la cara empastifada de cotó de sucre mentre grups de jovenetes competien en la brevetat de les seves faldilles fent envermellir encara més les colrades galtes dels mossos del poble.
A les cinc en punt de la tarda, un so estrident indicà que havia arribat l'hora. L'Esparver va sentir una punxada molt forta a l'esquena mentre la porta s'esbatanava davant seu. La fiblada el precipità cap al patíbul i, tal com havien preparat, anà directament cap al seu botxí, elegantment vestit d'or i sang, on, fent cas omís al drap vermell que li oferia, va clavar-li la seva embanyada testa al bell mig del pit. Amb els ulls plens d'incredulitat el matador li va caure al peus amb el cor esbardellat com una mangrana mentre dels turons propers baixava una munió de braus decidits a alliberar l'Esparver i perpetrar una venjança històrica.
No va tenir pietat per cap dels botxins que hi havia dins la plaça. Un a un van anar caient, ferits de mort per les seves banyes, mentre els espectadors, mancats d'escapatòria, morien banyegats per la resta dels companys, sense distinció d'edat i sexe.
Després de l'operació de salvament van tornar a les muntanyes per seguir lluitant contra la barbàrie d'una festa que fins aleshores els havia condemnat a una derrota ineludible.