Cercador


Llista categories

Foscor

Un relat de: AVERROIS

Ell va cridar :
Estic fart de mi mateix
estic fart de suportar-me,
de mirar-me en el mirall
i veure els meus pensaments,
pessimistes,
estic fart de veure tan sols,
foscor,
tan sols foscor!!!
un pou sense fons,
que em porta a la desesperació,
a una desesperació eterna,
que m'envolta i s'enganxa
com si fos fang llefiscós.
Perquè m'enfarfega la por ?,
una por sense límits,
sense raonaments,
sense pietat.
Jo el centre de tot,
sense possibilitat de salvació.
Tan sols vull la serenitat,
la tranquil·litat,
tan sols vull pau en l‘esperit.
I una veu li va contestar :
Busca dins teu i veuràs la llum.


Comentaris

Afegir comentari
  • L' home dels nassos![Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 09-03-2006 | Valoració: 10

    Hola Averrois!! Mira, això de les orelles és el mateix que els nassos. És el mateix que buscar a l'home que tenia tantes orelles com dies té l' any. Però no sé perquè va pendre més importància el dels nassos.
    Referent a lo de la teva mare, m' agradaria molt poder-te ajudar, però en aquest moment, francament no ho sé. M' hen recordaré i si puc assabantar-me t' ho diré.
    Gràcies per el teu comentari. Una abraçada.

  • Ets valent ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-03-2006 | Valoració: 9

    Per gauidir de veritat de la teva llum interior, cal haver estat abans en la foscor. Reconeixer les pors és acceptar-les, i fent-les fora , reneix la pau i la llum dins teu que et dona forçes per enfrontar-te a noves pors.
    M'agrada't molt el teu poema, és dur i realista, però hi ha esperança.

    Veig que has publicat molt, tinc poc temps, però continuaré llegint els teus poemes.

    Núria.

  • suposo[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 07-03-2006

    que és dins teu, auqesta por, i fins que no ens hi enfrontem, no aprenem a conviure-hi...
    ànims, i sort!!!!

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371412 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!





Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >