Formiga

FORMIGA

Una formiga una vegada,
deixant de treballar,
mirà al cel bocabadada,
allà d'alt que hi haurà?
Hi haurà vida i mort,
la felicitat existirà,
a lo millor amb sort,
algú m'hi portarà.
Segueix treballant,
més, va mirant al cel,
dia i nit esperant,
poder viatjar a un estel.
Una nit mentre dormia,
una veu la va despertar,
aixeca't bona formiga,
cap un estel hem d'anar.
La formiga tremolosa,
de pressa es va aixecar,
va seguir a la veu, joiosa,
a un estel podrà viatjar.
Vers la llum d'un estel,
començar a enlairar-se,
mentre anava cap el cel,
veia la Terra allunyar-se.
L'univers visità al instant,
veient satèl·lits i planetes,
contemplant del cel l'encant,
les galàxies i els cometes.
Quan a la Terra tornà,
la cara del Sol sortia,
i es va posar a treballar,
sense orgull com cada dia.