Flors

Un relat de: Mon Pons

FLORS

I

(El rerefons d'una realitat irreversible que il·luminà el definitiu exili.)

Des de la distància memoritzà la paraula més vulnerable.

Simple guspira.
Minúsculs tentacles
que relligaven
una primavera
imaginària

a banda i banda
d'un triangle
de tulipes
grogues.

II

Fent línies de cal·ligrafia
sobre un mocador de paper
resseguia un consell infal·lible
sense ni tan sols
haver-hi reparat
quan li vant dir "t'estimo"
(ara un, ara l'altre...)

Al capdavall
era
impossible de trobar
una margarida
sola.

III

S'agiten
i escriuen
vanament
a l'aire

(quan els vents capgiren els núvols amb una saviesa estranya)

les branques
del lilà.

IV

Xiuxiuejà elevades i miserables paraules.

Bramulà la tempesta
de la passió
i tocà d'albergar-se
a la casa del tedi.

Somiejà i se'n tornà seguint
un rastre fals
amb una violeta
al trau.

Se'n anà delectant-se
en la cadència
del seu llenguatge,
definitivament.



Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Jofre | 25-06-2005 | Valoració: 10

    Primer de tot, comentar-te que la fotografia que ara em queda a la meva dreta encara et converteix en més creativa i més enigmàtica i agradablement sorprenent.

    Il·lustra molt bé la teva personalitat que, indefectiblement, aquest poema, i tot el que has publicat reflecteix.

    Certament, Nereu i les Nereides són amics meus de sempre. Ja veig que també els coneixes. Qüestió de localització. Bé, què t'he d'explicar, si ets un pou de ciència! ja saps que hi ha moltes llegendes a l'entorn de Nerium aleander. Però el que explico és cert.

    Canvi.
    Aquest poema és una mena de quadre:
    està dissenyat.
    La disposició de les paraules, les frases, fora o dins d'un parèntesi, o amorosint el vers amb punts suspensius, per contrarestar-ho amb una precisió dels mots. Breus. Amb un pes específic calculat. Sonors.

    En els teus relats també succeix el mateix. Com un camí, on tot el que trobes no hi és per atzar. Gires una paraula, una frase, i perd el sentit inicial, però en té un altre de lògic, matemàtic.

    De fet, la distància, la separació, entre elles és la lent correcta per mirar-s'ho tot.

    De vegades, amb aquest sistema críptic, hem de vigilar que no se'ns malinterpreti. No és el teu cas, tranquil·la.

    Enhorabona.

    Escriu... composa... una peça per trencar esquemes. És un humil suggeriment.
    A veure què succeeix!

  • Està bé![Ofensiu]
    AnNna | 10-10-2004 | Valoració: 7

    Flors, sentiments, metàfores....
    Està bé aquest recull de poemes... M'agraden.
    Continua així. Tens pocs comentaris però el que conta és el que tu penses. sempre endavant.
    llegeix algo meu i em dius si t'agrada, ok?
    Fins la propera,
    AnNna.

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    mitral | 12-09-2004 | Valoració: 10

    Volia donar-te una nota

  • M'ha agradat....[Ofensiu]
    mitral | 12-09-2004

    el teu estil a l'hora d'escriure aquest bell poema. És el primer que llegeixo (teu).
    Com tu has fet per dir tantes coses amb les poques lletres de cada vers.
    Bon poeta / poetessa.

  • Felicitats[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 11-09-2004 | Valoració: 10

    Per l'arrancada! He llegit La Fugida, però aquest poema m'ha agradat molt més. Tot i que sembla que els versos llargs encallen una mica la lectura, els versos breus tenen un ritme suau molt agradable. Realment m'he passejat per un jardí molt bonic, per un jardí molt acurat, per un jardí vistós però sense estridències... Obra d'un prometedor jardiner/a!
    No et deixis endur pels 10s -merescuts-; oblida-te'n, fes com si no hi fossin i continua escrivint així.
    Fins aviat,

    Vicenç

  • Magistral[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 10-09-2004 | Valoració: 10


    Simplement magistral, deliciós... no tinc paraules

    (i mira que he buscat al sac dels adjectius!)

    Felicitats.

    Ets tot/a un/a poeta/essa.

Valoració mitja: 9.4