Final

Un relat de: AVERROIS
El seu dit està a punt de prémer el botó. Després d’aconseguir totes les claus que donen accés als míssils, tan sols li queda l’últim moviment. Davant seu un mapa del món li senyala a on impactaran els caps nuclears. La destrucció de les principals ciutats serà immediata i les represàlies faran la resta. Alguns d’aquets caps no van a cap ciutat sinó als pols. Són caps nuclears tèrmics que desfaran el gel en qüestió de dies. El nivell del mar pujarà i inundarà totes les costes. Altres caps nuclears els ha dirigit a llocs a on les falles tectòniques obriran el terra i deixaran anar tot el poder del planeta. Uns dies i l’atmosfera quedarà coberta d’un núvol de gasos i restes dels volcans que faran erupció i la falta dels raigs del Sol farà que la vida canviï.
Una llàgrima li cau per la cara mentre escolta per l’intèrfon les veus dels que li demanen que no ho faci, que destruirà la terra tal com la coneixen i amb ella el ser humà.
El seu dit prem el botó i la història comença de nou. L’home no es mereix viure en aquest planeta i ell ha fet de Déu.

Comentaris

  • Una sorpresa[Ofensiu]
    Naiade | 08-05-2014 | Valoració: 10


    Desconeixia aquesta faceta teva de ciència ficció. Un relat curt però bo. M’ha agradat. Encare que el final sigui trist; o potser no? Perquè no tornar a començar a veure si ho fan millor!!
    Una abraçada

  • Valga'm Déu![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 26-10-2013 | Valoració: 10

    Ostres Josep Maria, m'has sorprès un cop més i m'has deixat garratibat un cop més! Realment ets original, bestialment original. Això de llençar un míssil als pols és una bona (ai no!) idea. Imagino la teva cara de murri escrivint aquest relat. Sort que la literatura és això, un dibuix de la realitat. Enhorabona per posar-hi colors! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370483 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!