Fills de la llum

FILLS DE LA LLUM



INICI

Són les nou del matí del any en que tot va canviar. Ell puja les escales que el portaran a la recepció de la cadena més important de televisió de Catalunya. Lentament i decidit, punteja amb els seus peus cada graó. Les persones que surten i entren al edifici se'l miren estranyades. A tot el seu voltant una suau aura de llum daurada l'envolta i la seva vestimenta sembla treta d'una pel·lícula de ciència ficció. El seu semblant és pàl·lid i sense expressió de cap mena. En els últims graons dona la sensació que els toqui tan sols suaument, com si tingués recança de poder-los trencar. Quan arriba al cap de munt, la porta s'obra i ell entra.
Pocs segons després quan la noia de recepció fa la intenció de demanar-li a on va, se la mira i tot queda paralitzat, ningú es mou i ell camina quasi sense tocar el terra fins arribar a on s'emeten els informatius. Mirant al seu voltant fa que tot es col·loqui tal com ell vol i la càmera l'enfoca encenent-se la llum vermella, ja està en directe...
Així comença la història que ningú pot imaginar sense perdre la raó, o pensar que tan sols és un conte fantàstic explicat per un boig. Però llegeix atentament, en el fons que pots perdre, la innocència, l'enteniment?
Costa narrar i que entenguis coses que mai no has vist i que serà difícil d'imaginar, però la ment humana és increïble i sabrà fer comparacions amb coses que ja coneix. Però creu-me, la realitat supera totes les possibles combinacions d'imatges, records, somnis, malsons. Ara coneixeràs la veritat, tan senzilla i complicada com el cant d'un rossinyol.

En un altre univers tots estan preocupats...( Aquets essers que et presentaré ara, no tenen veu, es comuniquen fent oscil·lar la llum de les seves aures. Com que no els pots veure, i si els veiessis tampoc els entendries, faig la traducció. La teva imaginació que faci la resta)...
-Com hi pot haver una escletxa de seguretat així. No pot tornar ningú sense haver estat reiniciat. Crida un esser lumínic tot oscil·lant la seva aura blanca.
-Ell és el creador i ha obert un portal secundari per algun lloc sense que els demés ho sabéssim. Replica amb vehemència un altre ser, fent vibrar la seva aura de difuminat blau cel.
-Haurem d'aturar-lo, no pot explicar el secret. Si el creuen estem perduts. Comenta ,amb una suau oscil·lació, un tercer esser d'aura verd clar.
-Però com? No podem enviar a ningú amb consciencia del que ha de fer fins que els universos estiguin en posició. Exclama amb una oscil·lació neguitosa un quart esser d'aura lleugerament groga.

Primer t'he d'advertir que aquest univers no té res a veure amb el que pugis pensar o comparar amb el teu. Qui es pot imaginar que hi poden haver altres universos? Amb quina raó pot pensar algú que si existeixen han de ser iguals al que estàs ara? Qui pot assegurar que els altres universos, tenen les mateixes lleis físiques que el teu? O sigui, relaxa't i deixa que la narració et vagi obrint els ulls a la veritat.


L'ENERGIA ÉS VIDA

Quans cops s'ha inspeccionat el teu univers des de que es va saber que existia? Innumerables. Els viatges entre universos buscant l'energia fa eons que duren. Molts dels sers que existeixen en els milers d'universos creats, ni tan sols es coneixen i salten d'univers a univers tan sols fent vibrar les seves aures, potser tu en diries ànimes o esperits.
En les seves aventures de recercadors d'energia, han trobat sers de totes menes, en universos de formes i composicions inversemblants. Com l'univers Xac a on tan sols hi ha un líquid, semblant a l'aigua del teu univers, i n'extreuen l'energia de cada molècula. No tenen estels, tampoc hi ha planetes ni res semblant. Em diràs que deu ser un univers fosc, doncs al contrari, és l'univers més lluminós dels que fins ara s'han conegut, doncs l'extracció de l'energia de les molècules produeix una llum bellíssima. N'hi ha d'altres en que tenen sis dimensions, altres cinc, fins hi tot n'hi ha un que té "dues dimensions". Tot un batibull que val més no explicar, la imaginació no dona per més, s'ha de pair de mica en mica.
Què tenen en comú tots els universos? Doncs la recerca de l'energia per poder continuar existint. Hi ha mil maneres d'aconseguir-la, però hi ha universos que al ser molts, (diguem "eons" per tenir una mida temporal que tots coneguem), més antics, l'energia s'està acabant. Ja sé que em diràs la famosa frase "L'energia, ni es crea ni es destrueix, tan sols es transforma" Doncs així és, es transforma passant fora dels universos a un espai neutral anomenat de moltes maneres diferents en cada un dels universos però que seria una cosa semblant al que en dieu"Matèria obscura" una mena de llimbs energètic que encara ningú d'ells sap perquè existeix, i jo sé que serveix per fer funcionar tot el demés, però això vindrà més tard.
Doncs al no poder extreure l'energia d'aquest llimbs, els essers que han pogut, han explorat altres universos a fi i efecte de trobar-ne de més joves i com a conseqüència, amb energia suficient per poder saciar la seva fam energètica.
Un cop he arribat a aquest punt ens centrarem en dos universos, ja que la resta no tenen tanta importància en aquesta història. Penseu que hi ha encara molts universos joves i els sers més antics que es poden permetre el luxe de viatjar entre universos se'ls han "repartit" per dir-ho d'alguna manera. De tant en tant hi ha alguna trifurca entre ells per tenir influencia sobre algun univers jove en litigi, però no arriba la sang al riu, n'hi ha tants!
Doncs la cronologia de la nostra història es remunta a més de 4.500 milions d'anys o sigui més o menys la formació de la Terra...Bé, perdona, encara no m'he presentat. He tingut molts noms i en cada univers m'han anomenat de diferents formes. Des de sons no traduïbles, fins a suaus melodies que penetren en els sentits. En el vostre Univers i en concret al planeta Terra, perquè n'hi ha molts de planetes habitats, ja ho deus saber, no? Bé és igual, sou joves, ja ho sabreu. Doncs com deia se m'ha anomenat "Temps". Només els sers "mortals" m'anomenen com una cosa que passa, i no és veritat, en el fons jo mai passo, sempre estic a tot arreu.
No és per fer-me el pinxo, però jo he vist la creació de tots aquests universos. Us podria explicar una mica de que va tot, però primer anirem per pams i ens centrarem en aquest univers de sers Lumínics, un univers de bellesa excepcional. Si has vist les imatges de galàxies llunyanes de colors fabulosos i de llum increïble, doncs la més bella d'elles és poc comparable amb l'univers del que t'estic parlant. Per donar algun nom podríem anomenar-lo...HLIRG , nom en que són anomenats en el vostre planeta les galàxies hiperlumíniques i per donar algun nom als protagonistes, cosa que seria impensable fent servir els seus noms lumínics reals, els nombraré pels seus colors d'aura. Ja sé que no és gaire impactant, però perquè complicar les coses si l'explicació ja serà prou complicada.
Doncs ja tenim l'univers HLIRG amb una lluminositat meravellosa, però després de tants eons, quasi sense energia. Milions d'aquests privilegiats sers van viatjar per molts altres universos i no van trobar-ne cap que els pogués fer recuperar o al menys parés la decadència del seu. També us he de dir que no en van trobar perquè la mateixa energia no serveix a tots els universos. Alguns la necessiten d'una classe i d'altres d'un altra. Bé, fent via per no avorriu-vos, els sers de HLIRG ja estaven desesperats quan el ser Daurat va trobar el vostre Univers, que el van anomenar una cosa semblant a ESPERANÇA. Tots estaven molt contents perquè l'energia que omplia l'Univers Esperança semblava poder pal·liar al menys la seva decadència, però aquesta alegria es va tornar en desesperació quan al voler fer travessar l'energia d'un univers a l'altra, l'Univers Esperança els xuclava l'energia del seu, i van haver de parar. Molts anys desprès de seguir buscant i rebuscant en altres cents d'universos, va ser el mateix ser Daurat el que al investigar durant temps l'univers Esperança va trobar la solució...


L'ENERGIA DEL ÀNIMA

En Daurat se'n va adonar que els sers que vivien en l'Univers Esperança tenien dues formes. En altres Universos els seus habitants o eren eteris o tenien un cos material, però en l'Univers Esperança, semblava que es donava una situació estranya, tenien les dues coses. Va comprovar que en moments puntuals del dia semblava com si els desconnectessin i la seva ànima sortia del cos i deambulava per l'Univers. Al cap d'una estona l'ànima tornava al cos i s'aixecaven i continuaven la seva vida com si res. També va veure que si no feien aquest ritus les seves aures fluctuaven erràticament i haurien pogut arribar a morir. Perquè passava això va pensa en Daurat i va seguir estudiant-los uns quants mil·lennis més. Després d'aquest estudi va proposar al consell una solució al seu problema...
-Estimats! L'Univers Esperança ens pot donar el que fa eons estem buscant. Ens pot donar un altre cop l'equilibri. El nostre Univers s'està morint i per fi tinc la solució.
-Explica'ns germà el que has descobert. Fluctuà el ser Blau clar.
-Com ja estàveu assabentats he estat estudiant el comportament dels sers d'aquest Univers i aquestes són les conclusions:
Primer: Encara que no ho sàpiguen aquets sers s'alimenten d'energia igual que nosaltres. Però no directament com és el nostre cas sinó que la transformen.
Segon: Una part d'aquesta energia la necessiten descarregar en els seus viatges "astrals" sense cap mena de benefici.
Tercer: És en aquest moment del seu viatge quan són més vulnerables, ja que és separen del seu altre jo material. I aquí ens hi podem aprofitar. Tan sols hem de fer que entrin en el nostre Univers i descarreguin part de la seva energia. Nosaltres tan sols l'haurem de recollir com el que recull l'energia fluctuant del nostre univers. Aquest pont entre els nostres Universos serà el que ens donarà un demà.
Quart: Cap dels nostres podrà a
nar al seu Univers sense haver passat per un reinici. La nostra energia podria ser perjudicial pel seu Univers i ens hem de acoblar a les seves exigències, sinó volem que el pont entre els dos Universos es trenqui.
Penseu que aquest pont haurà de suportar moltes tensions. Ja sabeu que els universos no sempre estan en posició per ser visitats al menys conscientment. I si algú vol passar al Univers Esperança amb consciencia del que és, haurà d'esperar a la posició adient.
Per altra banda també he vist que a mida que van evolucionant, la seva energia i la dels seus planetes és cada cop més elevada i això també ens convé. Per això us demano que encara que sigui un joc, els doneu de mica en mica la forma de poder evolucionar més ràpid i així la seva energia augmentarà exponencialment.
Per un moment va semblar que tot l'Univers dels sers lumínics quedés aturat, paralitzat, però no va tardar gaire en fluctuar d'alegria per la solució que en Daurat havia proposat.
Tot estava en el seu lloc, el sers de l'Univers Esperança viatjaven cada cop que entraven en transit cap al seu Univers i allí deixaven part de l'energia acumulada durant el dia. L'Univers dels sers lumínics va començar a equilibrar-se, semblava que aquest benestar duraria per sempre, però no va ser així. Jo ja sabia que no podria acabar bé. Ja ho he vist en altres universos, quan manipules l'evolució d'un univers tan sols l'estàs portant cap a una fi prematura i així va ser...
L'evolució tan ràpida de tots el sers de l'Univers Esperança havia provocar que l'equilibri d'aquest Univers estigués a punt de trencar-se. Els sers d'aquest Univers, al evolucionar tan ràpid, cada cop anaven més cansats i més estressats, carregant-se de més i més energia que havien de expulsar quan descansaven, sinó podrien morir. Els planetes a on vivien no es podien regenerar prou de pressa i es deterioraven ràpidament i si els planetes morien, els seus habitants també. Conclusió ara l'energia anava en augment, però si seguien així aquest Univers acabaria destruït i s'acabaria l'energia que equilibrava l'Univers dels Lumínics.
En Daurat va ser el que ho veure primer. Va ser ell el que va donar l'alarma i el que va proposar explorar altres universos abans que fos tard. Però no va ser escoltat, els demés estaven massa bé i no els importava si l'Univers Esperança desapareixia, creien que en Daurat exagerava i que tenien temps de sobre per explorar plàcidament altres universos abans que fos tard.
Per molt que s'hi va esmerar en Daurat no va aconseguir res. L'abundància i la qualitat d'energia que els proporcionava l'Univers Esperança era massa bo per deixar-ho ara. Van enviar alguns exploradors a altres universos, però sense gaires ganes de canviar. Fins i tot es van trobar que després d'alimentar-se d'aquesta energia no podien alimentar-se de cap altra, era com una droga. La situació era insostenible per en Daurat, però perfecte pels demés...
-Quan creus que pot durar l'energia del Univers Esperança? Li van demanar alguns del Consell.
-No ho sé! Tots els planetes d'aquest univers estan en un punt quasi de no retorn i si el passen, tot s'haurà acabat.
-Però quin temps els hi donés?
-Tres mil anys, no més.
-Tres mil anys!! Ja haurem trobat un altre univers, segur.
-I l'Univers Esperança? El deixareu que mori?
-No és tan fàcil que mori un univers. Quan trobem una altra font d'energia el deixarem continuar i en poc temps es tornarà a refer.
-No hi ha volta enrere, els hem de treure de la seva evolució continuada o el seu univers morirà.
-Doncs potser algun altre univers li agradi l'energia que quedi després, la supervivència és primordial.
Ell va notar que l'energia que deixaven anar els sers del univers Esperança era cada cop més una droga per a ells, no l'abandonarien fins que tot ja fos perdut, tan pels sers del Univers Esperança com per a ells mateixos, ja que seria massa tard per tornar enrere i no tindrien temps de trobar-ne un altre d'energia. I va ser llavors quan va decidir fer una visita al Univers Esperança i intentar arreglar el que passava, però no creia que ni en un Univers ni en l'altra estiguessin d'acord en la solució que ell tenia pensat, però tampoc els hi demanaria.


MATERIALS I ESPIRITUALS

Ell podia fer moltes coses en l'Univers Esperança, moltes més que en el seu propi Univers, fins i tot parar el "Temps" encara que sigui una paradoxa, jo no em paro ni m'accelero, és l'espai el que ho fa, o més aviat es plega. Bé, complicat per aquestes hores. Doncs les lleis físiques del seu Univers no eren com podeu pensar les mateixes que en el vostre. Això li donava una certa avantatja en molts aspectes. Podia canviar de forma, travessar tota classe de sòlids, líquids i gasosos. En una sola paraula, en el vostre Univers era "invencible" o si ho preferiu "immortal", a més a més de poder semblar màgic e influir en les ments de tots els sers. Us direu allò famós i que us han col·locat en les pel·lícules, "No hi ha una llei en els Universos que no permeti immiscir-se en l'evolució d'altres universos?" Doncs no. És pura ciència ficció!
Abans de continuar amb l'història que s'ha aturat als informatius de la Televisió, t'he de fer algunes explicacions. Ja sé que semblaran fora de lloc, potser, però sinó no entendràs res.
El perquè de tants universos? I el perquè de que tothom hagi de necessitar energia per viure? Bé, ara entraré en un terreny prohibit, espero que no sigui renyat per això, sóc tan vell com el que més, però també em controlen.
Un vell pensador del vostre Univers va dir "Si la formiga sabés que existeix un univers tan gran, és suïcidaria"Amb això no vull dir que hagueu de fer una cosa semblant, però la perspectiva des de d'alt de tot és molt diferent i això és el que us passa a vosaltres. Tan sols veieu un trosset del pastis. Un altre exemple seria...Imagineu un Univers com una immensa plana. Amb un súper telescopi podríeu veure potser el final. Però ara imagineu el mateix Univers en forma de esfera, si és clar, com si fos la Terra! Doncs per molt que tinguéssiu un telescopi immens i d'una potencia bestial no podríeu veure l'altra banda. Doncs el que us estic explicant és més o menys igual, salvant les distancies.
Tots els universos tenen un final, i cada univers és una part molt important de una cosa més gran que anomenaré la "Gran Màquina". Cada Univers emet energia i aquesta serveix per fer funcionar aquesta Màquina. Què és la "Gran Màquina"?...Ho deixarem per més tard. I després també em direu " I així nosaltres que som menys que un grà de sorra en aquest Univers, en el global del la Gran Màquina , què som? "Doncs imprescindibles!! No hi ha res que estigui perquè si, tot és necessari, tot compte. I ara arriba la gran pregunta..."I després de la mort? " I jo us pregunto a vosaltres..."I perquè us penseu que hi ha una mort? " Elemental! Em direu, "Avui hi som, demà ja no hi som! " I jo us demano, qui és el que avui hi és i demà no hi és?... "JO", a carai! Un "JO" immens... i qui ets TU? Com hi dit abans un ser imprescindible! Doncs si és així, no pots morir!
Ai! Que em tocaran el costró per explicar aquestes coses, però que carai! Sempre he estat un rebel, perquè no continuar sent-ho.
Ja he explicat que el ser Daurat havia esbrinat que els sers d'aquest Univers Esperança tenien les dues formes, material i espiritual en una sola. Ho recordes? Doncs aquí està el "quid" de la qüestió. I també he dit que en els altres universos o eren sers materials o espirituals. Fins aquí anem bé? Espero que sí, sinó el que ve a continuació anirà a pitjor. Bé, continuo, i m'imagino que ja estàs esbrinant per a on vaig, sou intel·ligents, per això els sers lumínics us van fer evolucionar tan ràpidament. Doncs com deia Materials i Espirituals. En altres universos materials, els sers evolucionen dins de la materialitat canviant de forma o de composició, encara que no deixa de ser una "mort" per ells fins que al final l'evolució els converteix en sers espirituals. Però tenen una avantatja, els demés poden veure el canvi tan material com espiritual, no tenen la sensació de pèrdua. El mateix passa en els universos espirituals, potser els canvis no són tan dràstics, però no deixen de ser espectaculars i visualment contrastats. I ara ve el famós Univers Esperança o sigui el teu, una raresa dintre dels universos. Un cop evolucionats hauríeu de canviar de forma o composició com els sers materials i també per ser espirituals. Què passa? Doncs que la mateixa evolució trenca motlles i agafa la forma més evolucionada o sigui elimina la forma material per fer evolucionar el ser en tota la seva espiritualitat. Sense límits, sense traves materials. Quin és el problema? El nou ser espiritual passa a un altre pla d'existència que no pot ser detectat per els sers materials que han quedat. Ni els sers espirituals poden veure als sers materials que han deixat enrere...És com un famós exemple que va posar un físic i que podria fer entendre aquest fet...Imagina't un gratacel de cent pisos d'alçària. A cada pis hi viu una persona o sigui que hi ha cent persones vivint en aquest gratacel. Doncs ara amb un helicòpter et poses cent metres de distància de la teulada del gratacel i tan sols pots veure el requadre del edifici. Si el fes transparent podries observar que en el mateix requadre hi viuen cent persones, el que passa és que estan a diferents nivells. Doncs el mateix passa entre els sers del Univers Esperança i els sers del mateix univers que han evolucionat a sers totalment espirituals. Uff! Crec que m'ha costat més explicar-ho que a tu entendre-ho.
Un cop dit això seguiré amb un altre concepte que el ser Daurat haurà d'explicar i que crec costarà que l'entenguin. Hi ha una cosa que als sers lumínics ja els hi va bé perquè tan sols poden aconseguir energia dels sers que encara són les dues coses, materials i espirituals. O sigui que quan més llarga és la "vida" d'un ser més energia pot donar. Però quan passa a ser espiritual desapareix tot lliga
m amb l'altre Univers. Per això en l'evolució del univers Esperança han introduït millores en allargar la "vida" d'aquesta manera retarden la transformació. I també per això els cossos materials arriben a una degradació que no seria necessària. En el principi dels temps l'evolució cap a espiritual era ràpida, els sers (materials - espirituals) duraven poc, però de mica en mica i per egoisme dels lumínics, la presó material abans de la transformació cada cop és més llarga.

LA GRAN MÀQUINA

Abans de continuar amb la història, t'he dit que deixaria per més endavant l'explicació de la "Gran Màquina" doncs ara és el moment.
Com he comentat abans sóc dels primers i he estat present en la creació de la "Gran Màquina" Però anem per pams. Què hi havia abans de aquesta creació? Intentaré explicar-ho amb paraules conegudes, encara que moltes coses no siguin ben bé el mateix, però tot i així hauràs de posar tota la teva imaginació en funcionament...
En un principi existia tan sols "PRIMIGÈNIA"un complicat conjunt de, diguem, radiacions electromagnètiques empresonades en el buit, en un res. La interconnexió d'aquestes ones va provocar una vibració a dins de Primigènia i d'ella naixérem els "PRIMERS" que ens anomenàrem L'ESPAI, L'ENERGIA i jo, EL TEMPS. Als pocs moments d'haver "nascut" notàrem que "Primigènia s'expandia, però hi havia una cosa que no acabava de funcionar, l'Espai cada cop s'incrementava més i més. Al mateix temps jo també creixia, cada cop tenia més espai per poder viure, però l'Energia a mida que nosaltres evolucionàvem creixent exponencialment, ella s'anava esgotant de mica en mica. Va ser llavors quan els tres vam pensar en una solució, crear alguna cosa que ajudés a l'Energia a no minvar...O sigui els tres varem crear "LA GRAN MÀQUINA" Però quina és la seva història?
Al començament era minúscula, hi havia pocs universos, nosaltres tampoc érem gran cosa, estàvem en el nostre despertar, vosaltres en diríeu, "novells". Però a mida que els universos anaven apareixen en La Gran Màquina, l'Energia anava recuperant el que perdia en el creixement de "Primigènia" i cada cop era més i més important dins dels Primers. Per mantenir l'equilibri en necessitàvem cada cop més d'energia i els universos de La Gran Màquina també. Al final acabàrem "treballant" per aconseguir que l'Energia no s'acabés, ja que si hagués estat així hauria destruït primer a "La Gran Màquina" i després hauria abocat a "Primigènia" a on estava en un principi i com a conseqüència els "Primers" desapareixeríem.
Bé ja sabeu tot el que jo sé. Ara em direu, i jo també ho he pensat, qui va crear "Primigènia"?...I us diré que sinó ha existit sempre, és un "sempre" bastant aproximat. Al menys per vosaltres.

LA DECISIÓ DEL DAURAT

Després de posar-vos en antecedents, seguiré amb la història del Daurat. En un principi m'ho vaig mirar fredament, és un dir. Podia arribar a la conclusió de que si la decisió del Daurat es propagués a tots els universos, podria portar a la destrucció de "La Gran Màquina" i com a conseqüència a tornar als orígens de "Primigènia"i a la nostra aniquilació. Però qui sap quantes vegades ha passat. A vegades em faig les mateixes preguntes que es fan els vostres científics, el "Big Bang"i el "Big Crunch" s'han produït moltes vegades? Bé, tan sols us puc dir que el vostre petit i meravellós Univers tan sols l'hem creat una vegada i s'està expandint, perquè la Gran Màquina cada cop és més gran. O sigui que les preguntes dels vostres científics estan contestades. Ara, les meves no me les contesta ningú.
Doncs com estava explicant, el Daurat va veure que aquella energia que provenia del vostre Univers Esperança, havia produït en els sers lumínics una addicció tan forta que era impossible que deixessin d'absorbir-la. Com és que a ell no l'hi havia afectat? Després de pensar-ho molt, el mateix Daurat va arribar a la conclusió de que al estar investigant tants milers d'anys aquest Univers, s'havia, per dir-ho d'una manera entenedora, immunitzat. I ara el tenim davant de les càmeres de la televisió. Em diràs que la televisió de Catalunya no és prou representativa per comunicar una cosa tan important, però com he dit abans, el ser lumínic Daurat com els seus companys d'Univers poden fer coses que no pots ni somiar-ho. O sigui que tan sols davant de les càmeres i mirant-les fixament és va connectar a totes les televisions de aquest món anomenat Terra, però no només això, ja que per a ell un petit planeta del Univers Esperança és com una gota de sorra en mig del desert, sinó que també es va connectat a qualsevol forma de comunicació de cadascú dels milions de planetes habitats per sers superiors. Això si, per a cada ser de cada planeta la seva representació física era diferent.
Una vegada es va connectar, les seves explicacions van anar acompanyades d'un impressionant control hipnòtic que va fer endinsar en els cervells de tots els sers que en aquell moment estaven en comunicació visual i acústica amb ell, una sola idea que tallaria d'arrel l'extracció d'energia d'aquest Univers. Una idea que ja havia provat en alguns sers i havia funcionat. La idea era senzilla, va ordenar que quan estiguessin a punt de desconnectar-se o sigui, podríem dir, descansar, dormir o alguna cosa semblant que provoqués la separació del jo espiritual, ànima si en voleu dir així, del jo material, tan sols havien de dir una frase "no vull viatjar". Sembla una tonteria, però va funcionar. Tots els sers al dir aquella frase descansaven i deixaven anar la seva energia acumulada, però en el seu mateix univers. L'esperit s'alçava un metre del cos material i allí es quedava, no viatjava a l'Univers dels Lumínics. Ja sé que penses, i els que no van veure les comunicacions? N'hi havia d'haver molts! Doncs va fer la cosa més senzilla possible, va ordenar que els que l'havien vist o escoltat hipnotitzessin a la resta.
Uns dos cents anys després, quan els dos universos van estar en posició per poder enviar algú a parar al Daurat, ja era tard. L'univers dels Lumínics ja s'havia descarregat de tanta energia contaminada i l'addicció també havia minvat. Els companys del Daurat van haver de claudicar i donar-li la raó, aquell malson havia passat, tornaven a ser ells i van deixar de inferir en l'evolució del Univers Esperança. Potser no evolucionaríeu tècnicament i tecnològicament tan ràpid, però d'aquesta manera tot tindria temps de recuperar-se, tots els sers i el vostres planetes.
El que va semblar un començament cap a la pèrdua d'energia i a la nostra destrucció, va ser al contrari. Això havia passat a mils d'Universos i va semblar que tants altres Daurats es van adonar del mal que podrien fer, i van modificar-ho. Ara els Universos estaven en equilibri, l'energia era suficient per seguir fent expandir la "Gran Màquina" i ens adonàrem de que "Primigènia" no s'expandia exponencialment com abans, tot s'estava aturant, a poc a poc, encara que el creixement continuava ja no era una carrera per aconseguir més energia perquè no és convertís en una recessió. L'Espai, l'Energia i jo mateix, vam contemplar joiosos que tot estava en el punt just, tot funcionava i nosaltres estàvem allí per contemplar aquella meravella. I va ser en aquell moment, en aquell just moment, quan la "Gran Màquina" va ser expulsada de "Primigènia" i va néixer de veritat.





FI