FELIÇ

Hola. T'escric això per agrair-te els últims deu dies de la meva vida. O de la nostra, depèn com t'ho miris. Potser a tu no t'ho sembla, però has aconseguit una cosa que durant un any ningú havia aconseguit: M'has fet FELIÇ. Sí sí, tal com ho sents. FELIÇ. Amb les teves atencions, el teu carinyo, la teva amistat, les teves bromes, les nostres migdiades, les nostres ganes d'enfonsar-nos l'un a l'altre a la piscina...Amb aquests simples i segurament insignificants detalls, m'has fet FELIÇ. Sí sí, tal com ho sents. FELIÇ. Ara ja no hi ets. Però m'ha agradat tan la sensació de tornar-me a il·lusionar per algú, la sensació de ser FELIÇ, que em fa mandra posar-me trista per la teva absència. Prefereixo recordar amb un somriure aquell dia que em vaig adormir en la teva cuixa. Prefereixo recordar amb alegria aquell dia que vam estar xerrant fins ben entrada la nit. Prefereixo recordar-te mentre sóc FELIÇ. Sí sí, tal com ho sents. FELIÇ. Sóc FELIÇ recordant-te. Sóc FELIÇ esperant el moment en què alguna casualitat, o alguna no-tan-casualitat ens torni a reunir. Sóc FELIÇ imaginant que algun dia allò tan bonic que vam passar torni a sorgir amb més força. Sóc FELIÇ pensant que potser fins i tot algun dia ens podríem estimar. Gràcies. Gràcies perquè, probablement sense voler-ho, m'has fet FELIÇ.