Cercador
FÀBRICA CHARTREUSE. TARRAGONA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Raul Pastó Ceballos retratava l’edifici de la Fàbrica Chartreuse de Tarragona, que acull avui l'Escola Oficial d'Idiomes, tancada avui amb pany i forrellat com a conseqüència del confinament ordenat pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA. A dia 12.04.2020, el REINO DE ESPAÑA és el campió MUNDIAL pel que fa al nombre de víctimes 361,88 per milió , en relació a la seva població.
Llegia que l’any 1882 l'antiga fàbrica de filats La Fabril va ser adquirida per la societat anònima Unión Agrícola, amb capital de l'orde dels pares Cartoixants per fabricar el seu licor.
L'edifici va ser construït a mitjan segle XIX. Part de l'edifici, es va incendiar el 1893, i va afectar especialment la coberta. L'arquitecte Pau Monguió i Segura (Tarragona ,10 de juliol de 1865 + Barcelona , 21 de gener de 1956 ) , va dissenyar la nova armadura de fusta i va ampliar la construcció.
El 1907, es va dur a terme una nova ampliació per Josep Maria Pujol de Barberà (Tarragona, 1871-1949) on utilitzà un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars.
El conjunt va ser adquirit per l'Ajuntament el 1981, en l'actualitat però, és propietat de la Generalitat de Catalunya. Actualment, s'ha restaurat i habilitat per ubicar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes.
Advertia que a la fotografia apareix un edifici religiós del que no se’n fa esment. Amb la religió ha passat un fet curiós, abans a l’escola l’assignatura d’història sagrada era obligatòria, com també ho era la religió catòlica , està clar que en l’actualitat estem al costat oposat, parlar e temes relacionats amb la religió, ni que com en aquest cas sigui des de l’àmbit patrimonial, sembla un despropòsit.
Tinc clar, a nivell personal, que en bona part dels casos, amb aquesta – mala – pràctica, únicament es vol ‘camuflar’ la ignorància de bona part dels mal dits ‘erudits’. Que Sant Bru de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101), els perdoni.
Demanaré informació de l’advocació de la capella, i si fos el cas , imatges del seu interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
Rebia aquesta resposta ; tenim a la ciutat una capella de la Marededéu, dels Pares Cartoixans (Chartreuse) a la Plaça dels Infants.
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
Llegia que l’any 1882 l'antiga fàbrica de filats La Fabril va ser adquirida per la societat anònima Unión Agrícola, amb capital de l'orde dels pares Cartoixants per fabricar el seu licor.
L'edifici va ser construït a mitjan segle XIX. Part de l'edifici, es va incendiar el 1893, i va afectar especialment la coberta. L'arquitecte Pau Monguió i Segura (Tarragona ,10 de juliol de 1865 + Barcelona , 21 de gener de 1956 ) , va dissenyar la nova armadura de fusta i va ampliar la construcció.
El 1907, es va dur a terme una nova ampliació per Josep Maria Pujol de Barberà (Tarragona, 1871-1949) on utilitzà un llenguatge historicista de ressonàncies mudèjars.
El conjunt va ser adquirit per l'Ajuntament el 1981, en l'actualitat però, és propietat de la Generalitat de Catalunya. Actualment, s'ha restaurat i habilitat per ubicar-hi l'Escola Oficial d'Idiomes.
Advertia que a la fotografia apareix un edifici religiós del que no se’n fa esment. Amb la religió ha passat un fet curiós, abans a l’escola l’assignatura d’història sagrada era obligatòria, com també ho era la religió catòlica , està clar que en l’actualitat estem al costat oposat, parlar e temes relacionats amb la religió, ni que com en aquest cas sigui des de l’àmbit patrimonial, sembla un despropòsit.
Tinc clar, a nivell personal, que en bona part dels casos, amb aquesta – mala – pràctica, únicament es vol ‘camuflar’ la ignorància de bona part dels mal dits ‘erudits’. Que Sant Bru de Colònia (Colònia, c. 1030 - Serra San Bruno, Calàbria, 1101), els perdoni.
Demanaré informació de l’advocació de la capella, i si fos el cas , imatges del seu interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)
Rebia aquesta resposta ; tenim a la ciutat una capella de la Marededéu, dels Pares Cartoixans (Chartreuse) a la Plaça dels Infants.
Si malgrat la gestió maldestra de les elits polítiques del REINO DE ESPAÑA superem la pandèmia , poseu Catalunya i tots els seus pobles, viles i ciutats a la vostra agenda per aquest 2020 i els anys que us calguin.
A pesar de la nostra infinita estultícia, tenim – encara – un país de primera.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430468 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ