Cercador
Èxtasis romànic
Un relat de: Antonio Mora VergésÈxtasis romànic
Accedíem a l'interior de l'església de Sant Jaume de Vilanova, de les poques de planta rodona, d'un diàmetre de 5,20 metres, del que sobresurt a llevant l'absis semicircular. La simplicitat del romànic es veu aquí reforçada per la volta simètrica com una petita cúpula , en la qual hi ha quatre fornícules; la sensació de recolliment, quasi de "contacte físic " amb la divinitat ,es fa present tant bon punt entres dins l'edifici.
Havíem al llarg dels anys, anat accedint a l'interior de la major part de les esglésies i/o ermites romàniques del terme de Santa Maria d'Oló; darrerament havíem trobat unes runes, en la vessant nord de la riera, que podrien pertànyer a Sant Pere de Vilanova; únicament ens mancava conèixer l'interior de Sant Vicenç de Vilarassau , conservada també perfectament, perquè com Sant Jaume , i Sant Feliuet de Terrassola , han tingut la sort de trobar uns propietaris que alhora que recursos econòmics, tenen "sentit de país " .
Sant Joan Vell, ja sense sostre, està qualificada pietosament per l'Ajuntament d'Oló, amb l'asterisc * estant en runes, malgrat no tenir aquesta qualificació; Sant Miquel està molt malmesa , i és únicament qüestió de temps - poc temps - que s'acabi d'enrunar la teulada, això si abans no ho fan alguns brètols; la Santa Creu de la Plana, presenta també un estat de degradació notable, malgrat que la teulada - almenys quan la vàrem visitar - es conservava en la seva totalitat.
Únicament les tres esmentades, Sant Jaume de Vilanova, Sant Feliuet de Terrassola i Sant Vicenç de Vilarassau, permeten encara l'ús religiós, sense cap risc derivat de l'estat dels edificis; Santa Creu de la Plana, presenta seriosos problemes d'estabilitat, i quan a la resta, Sant Miquel, Sant Joan Vell i Sant Pere de Vilanova, en diferents nivells, son únicament com ho qualifica l'Ajuntament d'Oló * runes històriques.
Feu-vos amb un plànol de la zona, i avui una, demà l'altra, aneu resseguint el terme de Santa Maria d'Oló, i com nosaltres comprovareu, que aquí com enlloc es pot viure un èxtasi romànic.
No us faci mandra, que el camí més llarg comença sempre fent una primera passa.
(©) Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.