Èxtasi de lluna

Estirada al llit i abraçada al coixí escoltava la pluja caure, com cadascuna de les seves gotes acabava al terra dissolent-se amb les altres i creant un bassal.
Era fosc, però la lluna brillava. Captivada per la bellesa d’aquest astre he fixat la mirada en ella i en aquest precís moment els records han començat a fluir dins meu com les gotes d’aigua que ara queien als meus cabells i regalimaven davall les meves galtes.
En cadascun d’aquests records hi eres tu amb el teu somriure, amb la teva mirada penetrant que sento que em despulla... Hi eres tu caminant al meu costat, ajudant-me però sense sobreprotegir-me ni ofegar-me, regalant-me paraules dolços; fent-me sentir més viva que mai.
Els ulls em coïen, però no volia deixar de mirar la lluna. Era com si cregués que si desviava la meva mirada de la lluna tots aquells instants màgics desapareixerien. Però una vegada més he recordat els teus consells i els he posat en pràctica.
Atordida, he tornat al llit. He abraçat el coixí amb força i sí, m’he imaginat que qui rebia tota aquesta força i amor eres tu; només tu.