Evident

Un relat de: Lila i rRacional

Sent s'oratge des d'aquí. Sent com me crides, me reclames… i veig la panoràmica ample i tendre com sempre. Aquell moviment de véns i te'n tornes… em fa sentir tranquil·lament especial, fins i tot. Aquella imatge tan típica dels meus cabells rossar cada punt de la meva cara que automàticament em fan tancar els ulls i imaginar la panoràmica deformada pel meu subjectiu interior... som davant tu. Just a davant tu.
De dalt a baix: els meus peus nuus amb un pessigolleig plaenter et tropitgen, m'acaricies, te'n vas, m'acaricies, te'n vas... i així fins que m'hagi omplit del tot, fins el límit de la paciència i l'estupidesa que pareix ser significa estar quiet davant una imatge en moviment, molt de temps... ignorant lo ignorat, recordant lo ja recordat i que moltes vegades arriba a agafar-te per dins... i t'inunda d'una ràbia que només tu, únicament tu, em fas oblidar momentàniament... mil·lèssimes de segon imperceptibles.
Som allà, tota jo com en un somni aparent i amb final destructiu. Una línia perfecte fa un llaç de la meva figura tan indiferent davant tu, tan immensament inoblidable, poderosa... irònica.. m'encantes.
Em deixes fora dels paràmetres reals, de les peces que monten tot això, i tu ho desmontes, t'ho agraesc, de veres.
Tenc sensació d'enfonsar-me a poc a poquet dins teu... tenc sensació de volar-te, guarida tins el teu llaç transparent, m'acompanyes. Estigmatitzada em deman una explicació a la meva fascinació envers tu, cerc i recerc la teva imatge dintre els meus records acumulats. Sí, ets aquí, ara et veig. No calen comentaris, ets dins mi, formes part de la meva experiència... l'única que comparteix els meus secrets. Les guardes delicadament en la teva profunditat. Una profunditat, una infinitut misteriosa que em fa sentir inconscient i conscient de tu, només de tu.
La darrera vegada que vaig gaudir-te em miraves extranya. Llunyana més que mai, enfadada, potser? No som una desconeguda, només t'he abandonat físicament, però segueixes davant mi, grandiloqüent, preciosa com sempre, no tens res de que envejar en la meva nova perspectiva.
Ara he conegut l'altra cara de la teva panoràmica i no m'agrada. Però sé que no ets tu... tu estàs a l'altra banda i m'esperes impacient com jo impacient esper la meva tornava.
He plorat tot el dematí pensant en tu... el sol, el renou que m'avisa que estàs preparada, que m'esperes brillant, transparent i amb els reflexs de les mil i una cosetes que t'envolten. Perquè ho controles tot, perquè tot és dins tu i tu ho escampes. Per això t'ho agraeix la lluna, el sol, les oronetes... multipliques la bellesa, i et fas més bella encara. Et veig onírica, em fas somriure. Somric. És evident que t'enyor.


Comentaris

  • Give me a reason to love you...[Ofensiu]
    NiNeL | 15-11-2005

    Un petit bon dia des de la universitat amb la versió "mudflapedit" de Glory box de Portishead.

    Una estirada als rínxols!

  • Hola!![Ofensiu]
    papallona | 17-06-2005

    He estat lleguint els teus relats i t'he de dir que m'han agradat molt. Lleguin-te me n'he adonat que ets de Mallorca però que estàs estudiant a fora, no? I quan després he vist es comentari de na Francina he pensat que eres sa seva amiga que estudia amb ella (no diré es nom per si no vols q ho sàpiguen), a q si?? T'he descobert!!! Jejeje!
    Bueno, dir-te q m'han agradat molt els teus relats, i especialment aquest l'he trobat molt guapo!! Aquest mar tant nostre que ja forma part de nosaltres, en el que evocam tants de sentiments i sensesions... M'he sentit identificada amb molts de moments des relat!
    Besades x tu i na xineta de part de n'aaaaaaaina, jejeje!

    Papallona